Assamblea de barri...

Que bé que ens ho hem passat a l'assemblea de l'associació de veïns de Peramàs-Esmandies! He trobat súmmament interessant que més d'una cinquantena de persones dediquin gran part del dissabte a la tarda -nosaltres hi hem anat només una hora, però la cosa n'haurà durat quasi tres- a parlar i discutir sobre els problemes del barri o com voldrien que fos la futura Ronda O'Donell -si un carrer amb passeig central rollo Rambles de BCN o fer simplement les voreres molt més grosses-.
M'he recordat en dues coses que va dir en Pujol a l'acte de l'altra dia, una per contradir-la i una altra per reafirmar-la. La primera el tema de la "moral de la desvinculació", de passar de tot el que no ens perjudiqui directament i tal; la qual és evident que per exemple les associacions de veïns l'intenten combatre tant com poden -se'ls ho ha d'agrair-. M'ha molat veure que els veïns es preocupaven del que els afecta a ells però també de problemes generals, que fan propostes -amb més o menys fortuna- i que tenen certes ganes de participar. L'altra cosa que m'ha fet recordar lo d'en Pujol, tot i que també es pot llegir en un sentit més positiu, és lo de la insoferenza, això de que no podem patir per res, de que volem que tot sigui perfecte. Ho dic per la passió amb què la gent s'expressava a l'hora de reclamar que un bar no ocupi tota la vorera d'un carrer o que no pot aparcar a totes hores a tots els carrers. És que a mi sovint tots aquests petits problemes els relativitzo i penso: va, collons, que això és una xorrada, passi per l'altra cantó i ja està... però clar, no és això... realment aquesta passió pels petits detalls, aquestes petites lluites, és mostra de passió per la vida, un passió que avui m'han demostrat els veïns d'aquest bonic barri que és Peramàs-Esmandies.
Aupa Lucius-Marcius!