Els Pets
Ahir era un d'aquells dies que esperes amb delit, amb por de quedar decebut, amb expectació... però al final la veritat és que vam ser feliços durant dues hores. Així de happy-flowers, si. Els Pets van oferir un concert formidable, durant dues hores clavades. Vam acabar rebentats i és que des de la primera cançó em vaig fotre a botar com un animal. I vaig acabar ben xop. Una nit de les que se't queden a la memòria, com un altre concert de Els Pets a Llavaneres, ara fa un parell d'anys. Una nit que semblava un breu epíleg de Santes, ja que l'escenari era un dels espais Santeros per excel·lència, el Parc Central. Molt poca gent, per sentir tan bona música. Coses que passen.
A les vuit els periodistes locals vam tenir l'oportunitat d'entrevistar Lluís Gavaldà, el maniàtic cantant de la banda -per exemple insisteix en dir que ells no fan temes sinó cançons-, durant uns vint minuts. En principi no hi havia d'anar jo, però a última hora el redactor de torn va tenir un problema i vaig haver de pujar pitant cap al Parc després de fer-nos la foto pel Mataró Report número 100 al Capgròs. Estava nerviós com un nen petit, però un cop més vaig tirar de la capacitat actoral que et demana el periodisme -estar sempre interessant en el que et diuen, fer veure que controles la situació encara que no sigui així...-. Com que sóc llicenciat en Petologia vaig fer la majoria de les preguntes, per descans de la resta de companys. En Gavaldà va recordar el concert que havien fet el 1991 a Mataró, que diu que va ser un dels que més recorda de tota la història. Bé, realment va ser apassionant poder tenir un contacte cara a cara amb aquest tiu que, tot i que a vegades pot semblar una mica poca-solta, té força coses interessants a dir.
Acabem la nit primer al Cirera Rock -guanya Il Putto Musicante- i després a Lasal, que avui dissabte tanca temporada.
A les vuit els periodistes locals vam tenir l'oportunitat d'entrevistar Lluís Gavaldà, el maniàtic cantant de la banda -per exemple insisteix en dir que ells no fan temes sinó cançons-, durant uns vint minuts. En principi no hi havia d'anar jo, però a última hora el redactor de torn va tenir un problema i vaig haver de pujar pitant cap al Parc després de fer-nos la foto pel Mataró Report número 100 al Capgròs. Estava nerviós com un nen petit, però un cop més vaig tirar de la capacitat actoral que et demana el periodisme -estar sempre interessant en el que et diuen, fer veure que controles la situació encara que no sigui així...-. Com que sóc llicenciat en Petologia vaig fer la majoria de les preguntes, per descans de la resta de companys. En Gavaldà va recordar el concert que havien fet el 1991 a Mataró, que diu que va ser un dels que més recorda de tota la història. Bé, realment va ser apassionant poder tenir un contacte cara a cara amb aquest tiu que, tot i que a vegades pot semblar una mica poca-solta, té força coses interessants a dir.
Acabem la nit primer al Cirera Rock -guanya Il Putto Musicante- i després a Lasal, que avui dissabte tanca temporada.
Comentaris
JORDI MERINO