Abans de deixar el 2005
(si, faré això del meme o del resum de l'any o el que sigui, que he rebut la invitació per vint cantons)
A aquesta alçades de l'any, els periodistes tenim l'obligació de recapitular; mirar que ha passat al nostre voltant durant els 365 dies anteriors. I a Capgròs, com que tenim tres mitjans, ho fem per partida triple: a capgros.com, a Capgròs i a Mataró Report. Així que aquests dies la redacció ha viscut aquest ambient de balanç de l'any. I, si, trobes coses que pràcticament ja no recordaves, altres que et quedes molt llunyanes i unes terceres que mirades des de lluny fan molt de goig, que agafen volum.
Fer el balanç de l'any ha de servir per aixecar la mirada del dia a dia i observar les coses més de lluny, amb més calma. I, en fer-ho, sempre acabo pensant el mateix: Déu n'hi do com canvien les coses en un any. No només pel que fa l'Ajuntament sinó per tot el que és capaç de generar la pròpia ciutat. Penso en el Cruïlla de Cultures, en les noves botigues que hi ha a la nova Riera i en les noves cases que es fa la gent, en equipaments nous com Can Xalant que s'inauguren sense saber massa què fer-hi a dins i projectes de futur -Tecnocampus, Casa Arenas, la ràdio...- que aniran sortint a la llum durant el 2006. Però també en els temes de sempre -Santa Maria, la Llar Cabanellas, els locals dels cooperadors, la Sala Cabañes, l'escola bressol de Cirera- que aprofiten qualsevol excusa per tornar a treure el nas.
Però bé, tampoc vull ser triomfalista. A part de la gent que se n'ha anat -l'artista Pere Màrtir Viada, per exemple, que vaig veure per darrera vegada a Les Santes- n'hi ha d'altres que han desaparegut literalment del mapa. Penso en l'exregidor d'ERC Toni Civit, que va decidir plegar després de l'anomenat Cas Llansó. Dues persones "cremades", un seguit de projectes -la Fira del Mar, per exemple- naufragats, una oportunitat perduda per a la ciutat... Per a ells és obvi que el balanç de l'any no serà massa positiu. I bé, què vinc a dir amb tot aquest rotllo? Que potser oblidem que darrera els canvis que va experimentant una ciutat, un país, un estat... darrera els grans projectes... hi ha les vides de les persones, per qui les coses també canvien. I a vegades molt -quin topicasso que estic dient!-. Que més enllà de les transformacions externes segurament les que quedaran pel futur són les internes. No és més aviat això, el que ens hauríem de preguntar ara que tanquem any? Tindrem tots els esmorzars, dinars, berenars i sopars dels propers 365 dies per respondre-ho. Els 365 dies dies d'un 2006 que s'acosta amb aspecte lluent, acabat de pintar, preparat per recollir-nos amb força d'aquest 2005 que s'esgota per moments.
A aquesta alçades de l'any, els periodistes tenim l'obligació de recapitular; mirar que ha passat al nostre voltant durant els 365 dies anteriors. I a Capgròs, com que tenim tres mitjans, ho fem per partida triple: a capgros.com, a Capgròs i a Mataró Report. Així que aquests dies la redacció ha viscut aquest ambient de balanç de l'any. I, si, trobes coses que pràcticament ja no recordaves, altres que et quedes molt llunyanes i unes terceres que mirades des de lluny fan molt de goig, que agafen volum.
Fer el balanç de l'any ha de servir per aixecar la mirada del dia a dia i observar les coses més de lluny, amb més calma. I, en fer-ho, sempre acabo pensant el mateix: Déu n'hi do com canvien les coses en un any. No només pel que fa l'Ajuntament sinó per tot el que és capaç de generar la pròpia ciutat. Penso en el Cruïlla de Cultures, en les noves botigues que hi ha a la nova Riera i en les noves cases que es fa la gent, en equipaments nous com Can Xalant que s'inauguren sense saber massa què fer-hi a dins i projectes de futur -Tecnocampus, Casa Arenas, la ràdio...- que aniran sortint a la llum durant el 2006. Però també en els temes de sempre -Santa Maria, la Llar Cabanellas, els locals dels cooperadors, la Sala Cabañes, l'escola bressol de Cirera- que aprofiten qualsevol excusa per tornar a treure el nas.
Però bé, tampoc vull ser triomfalista. A part de la gent que se n'ha anat -l'artista Pere Màrtir Viada, per exemple, que vaig veure per darrera vegada a Les Santes- n'hi ha d'altres que han desaparegut literalment del mapa. Penso en l'exregidor d'ERC Toni Civit, que va decidir plegar després de l'anomenat Cas Llansó. Dues persones "cremades", un seguit de projectes -la Fira del Mar, per exemple- naufragats, una oportunitat perduda per a la ciutat... Per a ells és obvi que el balanç de l'any no serà massa positiu. I bé, què vinc a dir amb tot aquest rotllo? Que potser oblidem que darrera els canvis que va experimentant una ciutat, un país, un estat... darrera els grans projectes... hi ha les vides de les persones, per qui les coses també canvien. I a vegades molt -quin topicasso que estic dient!-. Que més enllà de les transformacions externes segurament les que quedaran pel futur són les internes. No és més aviat això, el que ens hauríem de preguntar ara que tanquem any? Tindrem tots els esmorzars, dinars, berenars i sopars dels propers 365 dies per respondre-ho. Els 365 dies dies d'un 2006 que s'acosta amb aspecte lluent, acabat de pintar, preparat per recollir-nos amb força d'aquest 2005 que s'esgota per moments.
Comentaris