Un sopar sonat (i de sonats)

Rialles, crits, música, alguna discussió, menjar i beguda, molta beguda. Aquests van ser els ingredients del sopar de celebració del vint-i-cinquè aniversari del mataroní Francesc Amat, estudiant d'Economia a Warwick, Anglaterra. Un sopar absolutament sonat que serà recordat durant temps per la rapidesa amb què es van buidar vuit ampolles de vi i pels decibels que els veïns de la Ronda O'Donell van haver de suportar més enllà de les dotze de la nit però sobretot pel bon ambient que es va formar entre els presents. En alguns moments, segons han confessat els propis promotors de la trobada, l'ambient tenia tons surrealistes o "freakies". Mostra d'això és que els assistents van impedir en tot moment a aquest mitjà prendre una fotografia del sopar. Al sopar hi van assistir onze amics d'Amat, de diferents tendències ideològiques -tot i que es va trobar a faltar algun simpatitzant del Partit Popular- i procedents també d'indrets diversos, tot i que la presència de mataronins va ser abassegadora.

Dos moments a destacar, a jutjar per la reacció dels presents. El primer: la intervenció de l'estudiant de dret Joan Safont imitant l'expresident Aznar recitant un poema de Pere Gimferrer d'una forma poc entenedora, per dir-ho d'alguna manera. L'altra moment estelar de la nit: l'estudiant d'humanitats Ramon Radó imitant també el monòleg de la darrera escena de la versió mataronina de L'Estel de Natzaret -els tradicionals Pastorets- interpretat per l'insigne convergent Oriol Abelló.

Ja a la part final del sopar, que no va comptar ni amb postres ni amb pastís, Amat va rebre de la resta de comensals fins a tres presents: un calendari del 2006 de Klee, el llibre La saga dels Maragall i el darrer disc de Jorge Drexler, Eco.

Un nou sistema "cogestiu"
Amb el sopar es posava en dansa, a més a més, un nou sistema de convocatòria de sopars concebut pel sempre pensatiu Amat. En resum, el model consisteix en deslocalitzar el sopar de la casa de l'homenatjat cap a l'immoble d'un emancipat. Així es garanteix que l'homenatjat pugui disfrutar de la vetllada sense haver d'estar pendent ni del menjar ni de possibles represàlies amb els veïns quan se'ls trobi l'endemà a l'escala. "Jo volia celebrar el meu aniversari coincidint amb la tornada a Mataró, però no tinc casa, de manera que li vaig demanar a en Joan [Salicrú] de fer-ho al seu pis", ha explicat Francesc Amat aquesta tarda, visiblement cansat de la nit anterior. Salicrú, per la seva banda, va recollir el guant sense problemes: "Home, a un amic no se li pot negar una cosa així", ha comentat també avui. L'inquilí del pis també ha mostrat la seva satisfacció per haver tingut una excusa d'or per netejar tota la casa de dalt a baix així com per haver donat un ús social -ni que fos per unes hores- al seu habitacle.

Més informació a cescamat.blogspot.com i joansafont.blogspot.com