L'Estel de Natzaret

A la foto, el fill pròdig torna a casa. Foto: www.pastorets.org

Avui que és Sant Esteve vindrà a dinar a casa l'àvia el meu cosí, l'Albert Martí, que viu i treballa a Brusel·les, engreixant el número d'eurofuncionaris. No ens hem vist des de l'any passat, de manera que és -cada any- com una mena de retorn del fill pròdig, Naïm. Justament el dia en què es fa la primera representació -anava a dir que s'estrena, però tenint en compte que són de 1916 potser no s'entendria- de L'Estel de Natzaret, una obra escrita per Ramon Pàmies a finals del segle XIX que tots coneixem popularment com Els Pastorets de Mataró. De l'obra, en línia amb el què apunten Xevi Ribas i Toni Grané en una conversa que hem fet amb els quatre últims directors de l'obra per a Capgròs, en destacaria els diversos nivells de lectura que se'n poden fer: el més infantil, de Jonàs i Mataties, el més teològic, de l'Àngel i el Dimoni representant el Bé i el Mal, i el més humà, el de Naïm, que es debat entre aquestes dues llums encegadores -si, totes dues-. Cada cop m'agrada més, aquesta obra. Per aquest complexitat de l'argument -i l'estil del text, en vers, que costa d'interpretar però li dóna encara més interès-, pel faraònic esforç que suposa per les 350 persones que hi participen i per l'acte nadalenc que suposen.

Fa dos anys vam acabar amb la família un periple pels altres tres Pastorets de Catalunya que sobresurten del centenar de versions que se'n fan. Vam passar per Calaf, l'Ametlla de Merola i El Vendrell, vistos també anualment els de Mataró, i la veritat és que no hi ha dubte. Els que es fan a Mataró són els més treballats, els més seriosos, els que es fan més cops i els que més èxit i diners recapten. Als fets em remeto. A veure si convenço els quatre mataronins que avui acompanyo a la funció...