Ha mort en Llorenç Gomis...
Ostres. Ara que estava mirant una carta que m'han enviat des de Foc Nou -revista mensual on col·laboro- i que anava a tancar l'ordinador, m'he assabentat a través de Vilaweb que ha mort en Llorenç Gomis, periodista, 81 anys, director de la revista El Ciervo -la germana gran de Foc Nou- junt amb la seva dona, la Roser Bofill, que és l'antiga directora i ara editora d'aquesta altra revista. Encara no m'ho puc creure. Diu que ha mort a casa seva, al carrer Balmes, d'on sortia cada matí ben habillat per tirar endavant amb la il·lusió d'un col·legial els projectes que donaven sentit a la seva vida, sobretot El Ciervo.
Em venen el cap els esmorzars a El Ciervo -que és com n'hi diuen la gent que treballa a Foc Nou i El Ciervo a les oficines de les dues revistes, situades en una antiga casa del carrer Calvet de Barcelona-. Esmorzars on a vegades coincidíem i ell, amb la seva característica fina ironia, esbossava comentaris i apunts sobre Catalunya i Espanya, el Papa i l'Església, els nous costums socials i la joventut... recordo un dia que em va explicar d'on venia la costum de signar "Lorenzo" quan escrivia en castellà -cada dilluns a La Vanguardia, per exemple- i "Llorenç" quan ho feia en català. Era un espècie d'acord que havien pres una sèrie de gent de la seva generació els quals no tenien problema en afirmar la seva catalanitat al mateix temps que el seu sentiment de pertinença al projecte de l'Espanya plural.
Una de les millors plumes del país, que també escrivia i -amb gran encert- poesia. Que descansi en pau.
Em venen el cap els esmorzars a El Ciervo -que és com n'hi diuen la gent que treballa a Foc Nou i El Ciervo a les oficines de les dues revistes, situades en una antiga casa del carrer Calvet de Barcelona-. Esmorzars on a vegades coincidíem i ell, amb la seva característica fina ironia, esbossava comentaris i apunts sobre Catalunya i Espanya, el Papa i l'Església, els nous costums socials i la joventut... recordo un dia que em va explicar d'on venia la costum de signar "Lorenzo" quan escrivia en castellà -cada dilluns a La Vanguardia, per exemple- i "Llorenç" quan ho feia en català. Era un espècie d'acord que havien pres una sèrie de gent de la seva generació els quals no tenien problema en afirmar la seva catalanitat al mateix temps que el seu sentiment de pertinença al projecte de l'Espanya plural.
Una de les millors plumes del país, que també escrivia i -amb gran encert- poesia. Que descansi en pau.
Comentaris
"Has escrito cientos quizás miles de poemas. Mientras contemplaba tu semblante sereno, reposado y tranquilo, al lado de los tuyos, la Noche Vieja que para tí fue Nueva, Roser Bofill, tu querida esposa y compañera, estaba contenta en medio del dolor que invadía el ambiente y llegaba al fondo de todos los que te acompañábamos."