Un passeig per Igualada
Dins aquesta mena de cicle de sortides llampec que darrerament estic programant, aquest diumenge dia 4 vaig acabar passejant-me per l'Anoia i concretament per la seva capital, Igualada. És una de les coses que he comprovat que m'agraden més: sortir de l'ou on estem ficats tots i cadascun de nosaltres durant la setmana i plantar-te a una altra ciutat catalana, que també podria ser la teva, fent-hi una visita d'inspecció. Mirar-ne l'aspecte formal, passejar-te per les seves places i carrers, buscar-hi singularitats i elements sorprenents -per reproduir-los a casa nostra, si cal-.
L'amo del restaurant on dinem, al Casino que hi ha a l'avinguda principal, ens explica orgullós que tot i que la ciutat té uns 35.000 habitants, si hi sumem els pobles que hi ha a l'entorn -pràcticament enganxats a la ciutat-, la xifra s'enlaira fins als 62.000. Es nota que té els comptes fets i el discurs après per quan venen forasters com nosaltres. Amb un cert orgull, tot i confessar que era militant d'Unió -aquí manaven els democristians, no pas els convergents- ens assegura que a Igualada va ser el primer lloc de Catalunya on es va constituir un tripartit d'esquerres, el 1992. Actualment, sota la batuta del socialista Jordi Aymamí, aquesta Entesa -així es diu, resulta- segueix governant el poble, aqueixat d'un gran atur -diu que és la ciutat d'aquestes dimensions amb un índex més alt a tot l'estat- i també uns alts percentatges d'immigració. Per sorpresa meva, apunta que Igualada tenia relació amb Mataró a causa del gènere de punt, però que ara la base productiva de la ciutat s'ha diversificat -com a tot arreu- i que el tèxtil ha caigut en picat.
Només havia estat un cop a Igualada, el 1999, però me n'enduc una bona impressió. El centre, peatonalitzat, sembla que durant els dies feiners ha d'estar prou viu. Està prou net i conserva racons realment bonics. Una altra ciutat, doncs, visitada. Ja penso en el proper objectiu: Les Borges Blanques?
L'amo del restaurant on dinem, al Casino que hi ha a l'avinguda principal, ens explica orgullós que tot i que la ciutat té uns 35.000 habitants, si hi sumem els pobles que hi ha a l'entorn -pràcticament enganxats a la ciutat-, la xifra s'enlaira fins als 62.000. Es nota que té els comptes fets i el discurs après per quan venen forasters com nosaltres. Amb un cert orgull, tot i confessar que era militant d'Unió -aquí manaven els democristians, no pas els convergents- ens assegura que a Igualada va ser el primer lloc de Catalunya on es va constituir un tripartit d'esquerres, el 1992. Actualment, sota la batuta del socialista Jordi Aymamí, aquesta Entesa -així es diu, resulta- segueix governant el poble, aqueixat d'un gran atur -diu que és la ciutat d'aquestes dimensions amb un índex més alt a tot l'estat- i també uns alts percentatges d'immigració. Per sorpresa meva, apunta que Igualada tenia relació amb Mataró a causa del gènere de punt, però que ara la base productiva de la ciutat s'ha diversificat -com a tot arreu- i que el tèxtil ha caigut en picat.
Només havia estat un cop a Igualada, el 1999, però me n'enduc una bona impressió. El centre, peatonalitzat, sembla que durant els dies feiners ha d'estar prou viu. Està prou net i conserva racons realment bonics. Una altra ciutat, doncs, visitada. Ja penso en el proper objectiu: Les Borges Blanques?
Comentaris