Els Amics de les Arts: el postRock català

Mira un altre vídeo clicant aquí.

Aquest vespre he sentit la mateixa sensació que ara fa onze mesos, a Manlleu, escoltant els Manel per primera vegada en directe [De concert: els Manel, a Manlleu]. A l'escenari instal·lat dins la carpa del barri de Sant Andreu, que està de festa aquest dies, els membres de Els Amics de les Arts [Myspace] han gaudit del seu primer concert en el qual la gent se sabia les lletres, segons han confessat ells mateixos. El seu primer concert multitudinari, per entendre'ns, amb la gent corejant els temes del primer i el segon disc Bed & Breakfast, el qual acaba de sortir a la venda. La gent cantava, ballava, hi havia màgia flotant sobre els nostre caps i connexió entre dalt i baix l'escenari, allò tan difícil d'aconseguir... he tingut la intuïció que davant nostre eclosionava un nou fenomen musical a Catalunya com ho feien els Manel a principis d'aquest 2009 (diria que quan els vaig veure a Manlleu estaven més desenvolupats que Els Amics de les Arts avui, per tant a aquests els he agafat encara més verges).

El grup té una estètica semblant als Manel, tot i que musicalment podríem dir que sonen més moderns, més electrònics i menys folks -això sí, tenen la base d'operacions a Barcelona com ells, tot i no ser barcelonins-. En els jocs vocàlics recorden força als manresans Gossos -també pel que fa a la disposició dalt l'escenari, tots quatre a primera línia- mentre que les lletres beuen del quotidianisme elevat a categoria literària en la música en català per Lluís Gavaldà, de manera que els referents de l'anterior onada del Rock Català segueixen vius. Els Amics de les Arts sonen bé i mostra d'això és que la llista de concerts que tenen davant seu a partir d'ara és llarga i prolífica.

Manel, Els Amics de les Arts, Estanislau Verdet, Maria Coma, Anna Roig, el Petit de Cal Eril... són alguns dels noms d'aquesta nova moguda del Rock Català, aquesta nova onada de música en català, que potser a partir d'ara podríem anomenar del postRock Català, perquè aquest nou moviment té molts elements post respecte l'anterior: l'ús de la llengua catalana hi és desideologitzat, musicalment els grups han superat l'àmbit estricte del pop-rock i l'esperit reivindicatiu -fins i tot antisistema- que podien tenir grups com Sopa de Cabra o Els Pets deixen pas ara a una nova generació que pretén cantar a la vida, a la quotidianitat sense més històries, que també està bé. Estem assistint a Catalunya a la generació, gairebé espontània, d'una nova fornada de grups que toquen molt bé, que tenen moltes coses a dir i que tenen molt públic que els recolza per sota. Catalunya, com a país, pot estar d'enhorabona.



Reportatge dels serveis informatius de TV3 sobre el fenomen, de Gemma Ruiz.

Comentaris

Nahim de Liébana ha dit…
Postrock? Buff, em penso que no. El que caracteritza el postrock és que moltes de les seves composicions solen ser instrumentals. No tenen res que veure els Manel amb el Petit de Cal Eril, Els amics de les arts amb U_MÄ, etc. Jo crec que hi ha com un run-run per sota molt clar, inclòs podria dir que amb una certa tradició i és l'herència del grup de folk passat pel sedàs psicodèlic d'en Sisa i amb una referència molt propera dels tres discs de l'Adrià Puntí i els Umpah-pah, tant musicalment com en la composició de lletres.
joansalicru ha dit…
Hola Nahim,

no, no, quan em referia a postrock català no parlava de cap estil, era una manera de dir que aquest moviment de grup segueix d'alguna manera els del Rock Català, per tant podríem dir-los postRock Català... però vaja, potser tampoc és gaire afortunada, la idea...

gràcies.
joan

Entrades populars