Can Fàbregas, cas obert

Fa una mica més de dos anys vaig fer un post al bloc LaRiera48 -de propera reaparició, per cert- que vaig titular Can Fàbregas. Cas tancat, com un joc de paraules amb la pel·lícula JFK. Caso abierto que em sembla no es va acabar d'entendre. Ara recupero el títol original de la pel·lícula per tornar a obrir el cas, que és obvi que en realitat -malgrat la pretensió del govern- no s'ha acabat de tancar, i el que sembla que costarà. Segurament ja no hi ha gaire més capítols d'aquest serial per escriure, però en venen uns quants que poden ser la traca final. De moment, la imputació de l'alcalde i la lletrada d'Urbanisme i l'acceptació d'aquesta imputació per part del jutjat número 3 de Mataró aquest dijous ha tornat a situar l'afer a la plaça pública. No hi ha ningú amb dos dits de front que cregui que l'alcalde Joan Antoni Baron i el regidor Ramon Bassas hagin comès una il·legalitat sabent-ho i molt menys encara que s'hagin posat ni un cèntim a la butxaca en relació amb Can Fàbregas. Això ha de quedar molt clar. Ara, dit això, que la justícia actuï -motu propio o a través d'una petició popular- em sembla senyal de bon funcionament del sistema. No ens toca aquí fer cap valoració en aquest sentit.

Amb tot l'afer de Can Fàbregas es poden fer mil interpretacions, però convé que recordem una mica el fons de la qüestió: en el seu moment l'Ajuntament va decidir catalogar una nau no pel valor històric en si de l'edifici sinó perquè era un bon exemple -com ho podia haver estat un altre- de l'arquitectura industrial del segle XIX. Quan el 2007 s'anava a descatalogar l'edifici perquè es va entendre que el bé que suposava la vinguda del Corte Inglés era superior al bé que suposava la conservació del mateix, el Consell del Patrimoni -que no és vinculant- no va donar suport a la proposta del govern perquè va entendre que l'edifici en si que tenia valor. En aquell moment, l'executiu local va considerar que valia la pena atendre el missatge d'aquest òrgan consultiu i no descatalogar la nau. I a partir d'aquí es va empescar la següent idea: com que no es vol forçar una nova votació o passar per sobre la voluntat del Consell del Patrimoni, podem traslladar físicament la nau cosa per la qual suposadament no cal descatalogar la nau.

Aquest era el Pla B, però el Pla A era molt més senzill: el govern podria haver près la decisió de descatalogar la nau malgrat la decisió del Consell del Patrimoni. Perquè no ho va fer? Doncs perquè la decisió de tirar a terra la nau -absolutament majoritària tan a les files del PSC com a les d'ERC- no era acceptada de cap de les maneres per ICV, que temia perdre encara més vots cap a la CUP a les eleccions de maig de 2007. Els ecosocialistes van dir que no i per tant als altres dos partits del govern se'ls va plantejar una disjuntiva: o feien el que proposava ICV -traslladar la fàbrica, per exemple- o posaven en crisi el tripartit mataroní anant al ple i votant conjuntament amb el PP la descatalogació. S'ho imaginen? Una votació del ple per descatalogar Can Fàbregas amb els disset vots del PSC, ERC i el PP enfront dels deu vots de CiU, ICV i la CUP. Per què es va abortar aquesta possibilitat? Perquè els socialistes no es van atrevir a tirar endavant l'operació: ja se sap que el fantasma que pretenen crear a totes hores és el de què el PP és el dimoni gros, sabedors que la forma d'excitar el seu electorat més primari és atiant la confrontació amb els populars.

Què vull dir amb tot això? Que han estat càlculs partidistes, en el fons, el que han impedit que el govern tirés endavant la decisió que s'havia previst quan tota aquesta polèmica va esclatar: descatalogar la nau. Motius partidistes, no grans objectius de ciutat, que és el que hauria de prevaldre. Això és el que sempre es podrà recriminar a l'actual govern de la ciutat, que per salvar-se a si mateix no va prendre la decisió que la ciutat li havia permès a les eleccions. Tot el que ha passat després s'explica perquè es va agafar aquest pla B que ningú sabia com es podia acabar. Tot això, és clar, suposant que el Consell del Patrimoni de la Generalitat hagués aprovat la descatalogació, cosa que segons el govern municipal no estava tan clara (però si quan ho anava a fer per primera vegada, a principis de 2007).

Parlar de Can Fàbregas és parlar, en el fons, de com es fa la política, aquí i a tot arreu. Can Fàbregas, cas obert.