Els xoricets de l'infern al restaurant de la Beth

Feia dies que no menjàvem aquells magnífics -i picants!- xorissets de l'infern. Des d'un dia que ens vam dirigir al Praga, allà al fons de la plaça Gran, i ens van dir que no hi havia lloc -com sempre, la qualitat es nota!-. Però aquell vespre els clients del restaurant de la Beth no van poder acabar la vetllada, perquè el local va haver de ser desallotjat arran d'un ensorrament intern al pis contigu.

Fa uns mesos la Nucacu [bloc], em va dir que la Beth havia obert de nou restaurant al centre de la ciutat després d'uns mesos de parada tècnica, a Can Xammar. El que passa és que no sabia el lloc -Can Xammar pot voler dir la plaça, el carrer, la plaça de la Muralla... - i entre una cosa i una altra la visita al nou espai es va anar aletargant, justament fins divendres passat, per casualitat, sense pensar-hi, que és quan les coses fan més il·lusió. Vam anar a prendre alguna cosa amb ella després d'una setmana de moltes vivències i vam pensar d'anar a sopar. De cop i volta se'ns va encendre la llumeta i vam dir-nos: "Ja sabem on soparem". Finalment vam localitzar el restaurant Cal Nestor (el de Tintín, si, si), al costat de l'entrada del pub irlandès de Can Xammar, a tres passes de la plaça Xica, i vam sopar com uns reis, recuperant la carta habitual dels anteriors restaurants de la Beth, primer el Tabernacle i després el Praga, entre els plats de la qual els estimats xoricets. Una delícia.

Ahir vaig tornar al restaurant de la Beth amb una altra companyia. Amanida de pera amb formatge, més xorissets de l'infern, crema d'albergínia, timbal d'exquisita botifarra negra, un bol barreja de diverses classes de bolets... i de postres pastís calent de xocolata, que habitualment s'anomena coulant de xocolata. Tot regat amb un Costers del Segre que ha fet encara més agradable el sopar. Una meravella, vaja, poder tornar a sopar a un restaurant de la Beth. Suposo que és un espai provisional a l'espera de tenir-ne un de definitiu, però Déu n'hi do com amb quatre detalls es pot fer sentir tan bé a la clientela. Bet, gràcies i fins ben aviat.