dimarts, de juliol 03, 2012

[LaRiera48] Un any de traspàs. Ara, la política

El primer any de mandat de Joan Mora com a alcalde de Mataró per CiU passarà a la història com un any de traspàs. De traspàs per a la pròpia CiU, pels anteriors inquilins del govern municipal i pel conjunt de la ciutat. Un any d’adaptar-se, tots plegats, a una nova situació, enmig d’una gran incertesa nacional i internacional. Un any on han començat a notar-se alguns accents diferents a un projecte de ciutat no gaire diferent del capitanejat pel PSC durant 32 anys. Un any on s’ha fet molta feina de gestió, d’endreçar els comptes de la Casa Gran i les seves empreses sufragànies; d’ordenar-los d’una altra manera, més eficient i rigorosa, probablement. Però no passarà a la posteritat com un any on s’hagi fet gaire política. On s’hagin marcat prioritats de futur, línies estratègiques noves, on s’hagin pres opcions clares. D’alguna manera allò urgent –endreçar la casa- ha impedit fixar-se en allò important –com construir futur i oportunitats-. El desequilibri entre els regidors de l’equip de govern –a més limitat a vuit persones per la manca d’un acord estable-, tampoc ha facilitat les coses.

Fa pocs dies es va produir un dels fets més rellevants del mandat, políticament parlant. Joan Mora va portar a Mataró l’alcalde del Cap i Casal, Xavier Trias, i hi va signar un acord estratègic per a vincular la capital del Maresme amb Barcelona. Una aliança on és obvi que podem guanyar moltes coses i que cap altre alcalde socialista havia aconseguit imprimir amb aquesta claredat -per molt que l’acord inicial firmat sigui força vague- fins al moment.

Això és fer política. Sense capacitat d’inversió, d’inaugurar pràcticament res, de començar res, la política recupera la seva essència: prioritzar, prendre decisions, acontentant alguns i molestant a altres però amb el rumb ferm cap a un horitzó clar. I això és el que cal fer ara. Igual com les empreses, veure com podem cooperar amb els agents del nostre entorn: a l’altra banda de Parpers, Granollers; en el propi Maresme, Calella, Pineda i Premià de Mar i, amb vista d’ocell, amb el conjunt de ciutats de la segona corona metropolitana amb qui tradicionalment hem fet aliança. I, Mataró endins, veure a quines enteses es pot arribar amb empreses, institucions, entitats, particulars...  de manera que tot allò que pugui fer la societat civil no ho faci l’Ajuntament, però es faci amb complicitat de l’Ajuntament.   

Això, alcalde Mora, és el que necessitem, sens dubte: menys gestió i més política. En dos grans àmbits: la generació de noves oportunitats econòmiques i la gestió dels problemes que la immigració genera, tots dos amb la crisi com a rerefons. Abans d’arribar a l’equador del mandat hem de saber com més podrem guanyar-nos les garrofes els mataronins i com resoldre el conflicte obvi que existeix entre immigrants i autòctons als barris perifèrics. És l’hora de prémer l’accelerador. De prendre riscos. És l’hora de la política.

* Article publicat a Tribuna Maresme de juliol.