diumenge, de juliol 01, 2012

Mataró-Barcelona: amor-odi*


L’alcalde de Mataró, Joan Mora (CiU), ha aconseguit fa ben pocs dies que el seu homòleg barceloní, Xavier Trias, del mateix color polític, es passegés per la capital del Maresme i hi signés un acord de bona voluntat, d’aquells on és més important el continent que el contingut. La trobada no ha estat anecdòtica, perquè la visita de l’alcalde del Cap i Casal a un dels seus antics carrers és un gest que feia més d’una dècada que no es produïa. I, de fet, les anteriors visites, protagonitzades per l’alcalde Maragall els anys vuitanta i noranta, van tenir sempre un caire protocol·lari. La visita de Trias de fa uns dies, en canvi, tenia una clara significació política: Mataró s’ha d’entendre amb Barcelona. 

Això, que des d’un punt de vista racional sembla tan obvi, vist des de Mataró no ho és tant, perquè la ciutat de Miquel Biada manté amb Barcelona una relació gairebé esquizofrènica. Una relació d’amor-odi, on tan aviat els mataronins ens volem sentir acomboiats pel bressol de la Gran Encisera com volem reivindicar la nostra no-dependència exhibint una alta taxa d’autocontenció laboral –que molts mataronins no necessiten Barcelona per guanyar-se les garrofes perquè ja ho poden fer a casa, vaja-. 

Els polítics mataronins de PSC i CiU, aqueixats també d’aquest mal, han anat un pas més enllà i, demostrant la seva genialitat, han estat capaços d’intercanviar els seus rols en relació a la qüestió. Així, el PSC que durant l’etapa de l’alcalde Mas apostava de forma cada cop més clara per ser una ciutat de l’àmbit metropolità, va matisar clarament aquesta vocació amb l’alcalde Baron, que per primera vegada reivindicava la capitalitat comarcal. I CiU, que durant anys remugava del discurs metropolità i pretenia emparentar Mataró amb una Granollers o una Vic que fes de motor del Maresme, ara convida l’alcalde de Barcelona a passejar-se per la plaça Santa Anna i declara que vol convertir Mataró en la porta nord de Barcelona. I ben fet que fa, evidentment. Roda el món i torna al Born. Ai, no, que aquesta és una expressió barcelonina!

* Article que publico a El Punt Avui aquest diumenge.