dilluns, de juliol 23, 2012

Re: #pensamentsdesantes II: Dels Esquirols al Dúo Dinámico

El text anterior d’en Ramon, aquí.

Hola Ramon,

Disculpa el retard. He estat una mica atabalat, com has pogut observar aquest matí. Entre treballar, la musclada de El Públic dissabte al vespre -quina estampa veure't amb un mojito a les mans, eh!- i activitats familiars i amicals vàries en diversos punts del país, la veritat és que em sento a punt d'esclatar, com si jo fos una metàfora de les pròpies Santes...

Anem però al gra, que aquí del que es tracta és de parlar de Les Santes i no de nosaltres mateixos, tot i que és obvi que al final tot això és un exercici una mica egocèntric per dir-hi la nostra.

Coincideixo amb el que dius en la teva... missiva, n'hauríem de dir? Però ho matisaria de forma diferent. Dius: " Mataró simplement reprodueix les empaties, les incoherències i els traumes que té el país". Jo diria que "Mataró simplement reprodueix els diferents accents que té el país, els diferents sentiments de pertinença, d'adscripció nacional". No els barreja gaire -gairebé no passa en cap activitat- però sí que almenys els programa de forma juxtaposada -això de dissabte al vespre ja va ser el súmmum-. Tot i que escolta, posats a aprofundir una mica, el concert del Dúo Dinámico em consta que va ser un concert força mestís, precisament, eh? Una part dels meus ancestres es veu que van ser vistos per Neus Pinart al llocs dels fets...

Sigui com sigui i hi hagués qui hi hagués, aquesta reflexió teva lliga amb una cosa que volia subratllar al llarg d'aquests #pensamentsdesantes, que és la irrupció amb forta de l'oferta privada aquest any a la Festa Major. Una cosa a la qual s'ha fet relativament poc cas i que anys enrera hauria provocat un gran terrabastall.

A banda de què això pugui ser criticat o ben valorat -jo, amb reserves, en sóc un ferm partidari- sí que diria una cosa i és la següent: en la mesura que es dóna cove a què empreses privades aprofitin la marca Santes, anem cap una festa que és més del conjunt de la població, que agrada a més gent. I això és bo, perquè fa que Les Santes siguin més Festa Major de la ciutat, que és encara un dels seus dèficits. Ara, és clar, si programen empreses privades, lògicament, darrera hi ha un afany de lucre i el tipus d'activitats no seran ni una Barram ni un No N'hi Ha Prou, sinó activitats que puguin funcionar tan aquí com a Torredembarra. Això, i aquesta és la part potser negativa, li treu personalitat a la festa. Ara bé, ben equilibrat i amb l'aparició d'actes amb vocació de crear tradicions genuïnes noves, com el No N'Hi Ha Prou, per exemple, crec que tampoc cal no patir en aquest sentit. Sumem gent per un costat i en sumem també per l'alta. Això, en un país que ja saps que cada cop trobo més esqueixat, penso que és una gran notícia. Les Santes creixen però es manté L'Equilibri, que diuen alguns.

Demà dia 24, escric jo, oi?

Una abraçada,

Joan

P.D.: Escolta, interessant aquesta reflexió sobre la II República. Em passa una cosa molt semblant. Què fort, no? Som germans i no ho sabem?