dimarts, de juliol 31, 2012

Re: #pensamentsdesantes V: Mataró Herria, Mataró Hiria

El cinquè i últim Pensament de Santes d'en Ramon, aquí.

Ramon,

Fixa't que començo dient "Ramon", a seques, sense exclamacions; lacònicament. Ni "Ei Ramon!" ni "Bon dia, Ramon!". I és que avui és 30 de juliol i ha caigut sobre la ciutat aquesta espasa de Damòcles inajornable que és el dia 30 del setè mes de l'any, la jornada immediatament posterior a la finalització de la Festa Major. Ep, no dic tampoc que escrigui "Ramon" i prou amb tristesa, sinó que constato com les paraules expressen el sentir de tu, jo i molts mataronins que hem viscut a fons la nostra estimadíssima Festa Major de Les Santes i un dia com avui ens sentim una mica orfes perquè des de fa 24 hores -escric a la matinada del dia 31- això s'ha acabat. Un dia com avui la ciutat es lleva sense esma, sense nervi, més enllà de ressaques i altres possibilitats d'acabar la festa. Ja hi ha qui espera les festes d'Argentona per poder allargar una mica l'estiu i consolar-se mentre no arriben Les Santes de 2013...

Anem al gra, que sempre m'enrotllo, en aquests inicis. Òbviament recordo perfectament les escenes de La Pelota Vasca, una referència formal i de continguts per a mi i sobre la qual hem parlat, discutit, reflexionat i mil coses més en moltes ocasions. Em sembla una forma molt suggerent d'expressar el que vols dir -quina cosa, eh? recórrer al basc per subratllar la diferència entre poble i ciutat, que potser nosaltres no tenim gaire desenvolupada-. Si fos un post sobre Pastorets podria parafrasejar en Jonàs o en Mataties -mai m'aclareixo quin d'ells ho diu, quin desastre- quan diu allò de: "Jo pocs mots més puc afegir després dels que ara acaba de dir en Jehú". Però com que no som a Pastorets sinó parlant de Santes hauré de respondre seriosament i dir-te que un servidor també, ahir a la tarda, provant de passejar-se per l'Anem a Tancar -dic provant perquè hi havia tanta gent que era impossible- pensava en el que hem anat dient en algun d'aquests Pensaments i ens hem comentat tants cops: la capacitat de Les Santes per establir un relat comú dels mataronins. Quina meravella que hem creat entre tots plegats, sense adonar-nos-en. A traves dels actes, de les figures, de les samarretes, dels cartells... Les Santes han fet molt per la ciutat.

Crec que, en el fons del fons, precisament, el que més ens importa a tu i a mi de la Festa -a banda de passar-nos-ho extremadament bé, evident- és aquesta capacitat de construir ciutat que té. I que no tenen altres festes -el Carnestoltes per exemple- o que si que tenen però sense accent local -com la Cavalcada de Reis-. Ja saps que sóc un gran defensor de la teoria que l'altre element que ajudar a generar un relat compartit entre les diferents parts de la ciutat són les processons de Setmana Santa. També coneixes la meva teoria sobre que, més enllà dels partits polítics amb nom i cognom que tots coneixem, aquests dos períodes festius han generat al llarg dels darrers anys una mena de moviments que jo identifico com el Partit del Mataró Centre (PMC, laic, progre, catalanista, creador de Les Santes) i el Partit de la Setmana Santa (conservador, tan català com espanyol i de conviccions religioses, promotor de la Setmana Santa mataronina) i que preconitzen una mica dues maneres diferents d'entendre la ciutat. Uns amb ganes de recuperar i mantenir tradicions, vinguin d'on vinguin, i uns altres que acaben esdevenint, de fet, també, uns tradicionalistes amb tocs fonamentalistes però que provenen d'ambients progressistes.

I tot això per anar a parar on? Doncs per començar a admetre que tan mataroní és el PMC com el PSS. I que tanta legitimitat com a mataronins tenen els uns com els altres a l'hora d'organitzar les seves activitats. I, en segon lloc, per veure si som capaços d'una vegada per totes d'aprendre no ja a tolerar-nos sinó de conviure amb aquestes diferents manifestacions culturals, que -de fet- tampoc són tan diferents. De forma que prengui cos el que l'Atxaga en diria el "Mataró hiria", el Mataró Ciutat.

No t'enganyaré: no sóc optimista, respecte aquesta qüestió. El període -absolutament legítim- de tremenda agitació nacional que vivim no ajuda en absolut a generar elements de concòrdia. Anem a un escenari de confrontació amb la resta de l'Estat -molt difícil d'evitar, ho sé- que no ens ajudarà a treballar en aquesta direcció. Percebo que cada cop hi haurà més gent celebrant la victòria de la selecció espanyola o penjant banderes espanyoles al balcó mentre que a l'altre costat les manifestacions antiespanyoles i d'afirmació nacional, precisament, cada cop es preveuen més radicalitzades. Ho presento i, fins a cert punt, entenc les postures d'ambdós bàndols. "Si tu l'estires fort per aquí, jo l'estiro fort per allà", podríem dir reescrivint Llach. Cadascú es reafirma en relació als seus orígens.  

Però ep, tinc un antídot, un remei, pensat, per a tot plegat. Momentani, si tu vols, però d'efectes assegurats. Si durant l'any em desanimo i penso que la ciutat mai arribarà a ser el que m'agradaria que fos, una sola ciutat, pensaré en Les Santes. Si durant l'any penso que Mataró és una ciutat massa poc dinàmica des d'un punt de vista cultural, també pensaré en Les Santes. Si durant l'any segueix aquesta sensació que no ens en sortim i que els nostres polítics no estan a l'alçada de les circumstàncies, també pensaré en Les Santes.

Serà la meva poció màgica, amb regust de Juliana -de ben segur-, fins que arribin les properes Santes.

Ha estat un plaer enorme compartir aquestes reflexions amb tu.

Una abraçada gran!

Joan

· Podeu llegir les cinc cartes que ens hem enviat amb en Ramon, aquí.