Ecos de Catalunya a Romania*

El passat dia 11 em trobava a Bucarest , la capital de Romania, país que gaudeix d'una realitat molt millor que la imatge que d'ell tenim, dit sigui abans que res. I encara que òbviament no vaig venir per a això, se'm va acudir que seria interessant intentar esbrinar si fins aquí arribava el ressò de la cadena humana catalana. M'ho vaig prendre com un experiment sociològic -o potser hauria de dir polític- : si trobava alguna referència a la cadena humana a la premsa romanesa o als informatius de televisió, significaria que la internacionalització real del conflicte seria un fet.

Ja a l'hostal on m'albergava, a la nit, vaig buscar una i altra vegada alguna referència a la nostra cadena en els diferents canals . Però no vaig saber trobar res. L'endemà vaig comprar un dels diaris nacionals, Jornalul National, per veure si apareixia el terme " independència" o "Catalunya" a les seves pàgines: tampoc. No em va sorprendre, el que de veritat m'hauria deixat fregit és que l'estrèpit de la cadena hauria arribat fins aquí- la informació internacional tampoc sembla que abundi gaire en els mitjans de comunicació del país; en l'últim dia de la meva estada vaig anar a un estany del carrer principal de Constanta, tercera ciutat del país, i només dispensaven diaris locals-.

Els dies següents vaig portar a terme un altre experiment per insistir en el meu treball de camp. Davant la típica pregunta sobre el meu origen i donant una resposta políticament correcta per part meva- del tipus "Barcelona, Catalunya, Spain"-, esperaria la menor referència al conflicte Catalunya -Espanya per veure fins on estan al cas dels romanesos de "el nostre". I primera sorpresa: alguns si que estaven al cas, tot i que cal tenir en compte que alguns romanesos viuen a Espanya o tenen parents aquí que els deuen explicar una mica de què va la seva vida allà.

La sorpresa en majúscules venir després de visitar el Delta del Danubi, en una conversa de cafè en un restaurant allà on ja no és possible seguir en cotxe: una mare i una filla de Bucarest, les dues economistes i amb un anglès excel·lent, em van treure el tema, em van dir que si van veure la cadena humana per televisió romanesa i que estaven perfectament al cas dels desitjos independentistes d'una part de la societat catalana . Vaig pensar en trucar al president Mas des d'aquí mateix per anunciar-li que si l'onada de la cadena havia arribat a Romania, podia donar ja per reeixit el procés d'internacionalització del conflicte.

Però encara em van explicar una mica més rellevant políticament: una regió romanesa de majoria hongaresa situada als Carpats -el País Székely, en diuen les guies- posa Catalunya com a exemple per demanar també la seva independència. "Us veuen a vosaltres i es pregunten: 'Si els catalans poden canviar les fronteres de la Unió Europea , per què nosaltres no?'", em va assegurar amb un punt de desdeny la mare, funcionària de Comerç Exterior en l'època Ceaucescu.

Els meus interlocutores feien referència a les regions d'Harghita, Covasna i Mures, que sumen un total de 611.391 persones (en les dues primeres, els que se senten hongaresos són majoria), on els cartells estan en hongarès i "potser també" en romanès , per dir-ho d'una forma. Però en realitat, cal tenir en compte que els hongaresos en el conjunt de Romania són molts més, concretament 1.227.623 segons el cens de 2011 , representant el 6,5% de la població, dels quals 280.000 tenen la doble nacionalitat.

De seguida vaig recordar que Romania és un dels pocs països que encara no ha reconegut Kosovo - juntament amb Espanya -i que per tant, caldria comptar amb el seu més que probable veto perquè Catalunya romangués/tornés a la Unió Europea. No només és Madrid el problema , vaja, sinó que hi ha altres estats de la Unió que no tenen resolt ni de lluny l'estatus de les seves minories nacionals.

Gran paradoxa, doncs; l'èxit de la internacionalització del conflicte que pregona el govern català com a forma perquè la Unió Europea prengui cartes en l'assumpte pot envalentir - i ho està fent- altres regions amb pretensions independentistes d'altres estats del continent per fer sentir la seva veu. I això és una cosa que precisament no ajudarà en res als desitjos de singularitat del president Mas per al cas català.

La partida acaba de començar i es juga, pel que sembla, en diferents taulers alhora. Convé obrir el zoom per no perdre la visió global.

* Article publicat a l'edició digital de El Periódico de Catalunya aquest dilluns dia 23.

Comentaris

Anònim ha dit…
No nos conocemos, pero este articulo deja o intuyo tu posicionamiento independiente y como profesional trasmitir la realidad de lo que vistes y sucedió en tu visita a Rumania, también quiero que conozcas la realidad del medio donde publicas este articulo del cual te informo que se comporta en cuanto a los comentarios publicados de forma parcial creando personajes , contestando a otros usuarios en sus comentarios , pero esto siendo de idiotas no es nada con la censura que utilizan y no por desprecio insultos o cualquier otro adjetivo ,, no se hacen en relación a la verdad sin discursion que publiques en el comentario, si es que cree que esto es una exageración cientos de capturas de paginas con el antes y el después te aclararían el proceder fascista del medio, son enviados unos y otros tanto a distintos medios nacionales , internacionales como a organismos de la misma forma y siendo requeridos por otros que ya empiezan a pedir ejemplos incluso en linea
Joan Salicru ha dit…
Hola,
Efectivamente, trato simplemente de explicar lo que he visto y me ha sugerido mi visita a Rumania en relación a la tierra donde vivo.
Como he hecho siempre, voy a publicar tu comentario.
Gracias,
joan

Entrades populars