Els plaers del viatge*
El Tresor de Petra, obra de la cultura nabatea, que es troba al sud de l'actual Jordània.
Viatjar, és a dir, traslladar-se d'un indret a un altre per un temps determinat, no és per definició una forma d'oci, però en els nostres dies si que és cert que la majoria de gent que viatja ho fa com a activitat d'oci, de plaer, de diversió i d'evasió. Fins i tot, sembla que alguns tinguin "viatgitis" i no sàpiguen desitjar res més durant tot l'any a banda de què arribi el mes de vacances i poder fugir a alguna destinació quan més llunyana millor. Ara bé, que es plantegi com una activitat d'oci no significa que tot el viatge sigui una successió continuada de plaers. Fruit d'aquesta tensió és d'on neix l'escissió entre els viatgers -que entenen el viatge globalment, com una experiència amb moments bons i dolents- i els turistes -que busquen el màxim plaers i confort a cada moment-.
Ja des d'abans de sortir de casa cal haver fet almenys tres esforços gens plaents: el primer és triar la destinació i el tipus de viatge (més o menys hippy, pensar amb quin transport anirem, on dormirem...); el segon, és aconseguir fixar unes dates per a dur-lo a terme tan si es fa sol com acompanyat; i el tercer, és intentar recrear el màxim de comoditats amb la petita casa -la motxilla o si és el cas el vehicle- que serà l'únic que t'acompanyarà en el viatge. Perquè anar de viatge significa també renunciar a algunes coses; moltes, per a alguns.
Després, quan ja ha arribat el dia i hem sortit de casa ens queda una munió de tràmits abans no arribem al destí escollit: hores i hores de cotxe (o d'avió, si el destí és molt llunyà), canvi d'ambient i desgavell horari, aprenentatge de la nova situació (si és diferent del context habitual)... Moltes incomoditats i esforços abans no ens caigui la baba estan davant de la Torre
Eiffel a París o veient unes ruïnes maies a Guatemala. Un esforç que, quan arriba el moment de tornar cap a casa, es veu enriquidor i necessari per haver aconseguit una mica de felicitat durant alguns dies.
* Publicat a Valors el juny de 2005.
Viatjar, és a dir, traslladar-se d'un indret a un altre per un temps determinat, no és per definició una forma d'oci, però en els nostres dies si que és cert que la majoria de gent que viatja ho fa com a activitat d'oci, de plaer, de diversió i d'evasió. Fins i tot, sembla que alguns tinguin "viatgitis" i no sàpiguen desitjar res més durant tot l'any a banda de què arribi el mes de vacances i poder fugir a alguna destinació quan més llunyana millor. Ara bé, que es plantegi com una activitat d'oci no significa que tot el viatge sigui una successió continuada de plaers. Fruit d'aquesta tensió és d'on neix l'escissió entre els viatgers -que entenen el viatge globalment, com una experiència amb moments bons i dolents- i els turistes -que busquen el màxim plaers i confort a cada moment-.
Ja des d'abans de sortir de casa cal haver fet almenys tres esforços gens plaents: el primer és triar la destinació i el tipus de viatge (més o menys hippy, pensar amb quin transport anirem, on dormirem...); el segon, és aconseguir fixar unes dates per a dur-lo a terme tan si es fa sol com acompanyat; i el tercer, és intentar recrear el màxim de comoditats amb la petita casa -la motxilla o si és el cas el vehicle- que serà l'únic que t'acompanyarà en el viatge. Perquè anar de viatge significa també renunciar a algunes coses; moltes, per a alguns.
Després, quan ja ha arribat el dia i hem sortit de casa ens queda una munió de tràmits abans no arribem al destí escollit: hores i hores de cotxe (o d'avió, si el destí és molt llunyà), canvi d'ambient i desgavell horari, aprenentatge de la nova situació (si és diferent del context habitual)... Moltes incomoditats i esforços abans no ens caigui la baba estan davant de la Torre
Eiffel a París o veient unes ruïnes maies a Guatemala. Un esforç que, quan arriba el moment de tornar cap a casa, es veu enriquidor i necessari per haver aconseguit una mica de felicitat durant alguns dies.
* Publicat a Valors el juny de 2005.
NOTA: Durant les quatre setmanes del mes d'agost, aquest bloc tindrà un plantejament una mica diferent a la resta de l'any. Els dilluns recuperaré quatre 'Retalls de viatge' viscuts els darrers anys, els dimarts serà el torn de la revista Valors de la qual sóc codirector, els dimecres oferirem diversos continguts enregistrats per Clack Produccions els darrers mesos i que valen molt la pena, els dijous parlarem de propostes culturals molt específiques per aquest mes d'agost i els divendres una secció de retrats de personatges mataronins relligats amb el moment de l'any en què estem. A veure si ens en sortim.
Comentaris