Propostes d'agost: 'La travessa de l'exili' de Marta Pedrico i Esther Castarnado

Imatge del bloc on hi ha penjats els vídeos promocionals d'aquesta sèrie històrica de documentals.

El camp periodístic local està ple de bones iniciatives que sovint passen desaparcebudes, per interessants i per treballades que estiguin. Per això, humilment, des d'aquest bloc pretenem publicitar una miqueta la feina de dues companyes periodistes locals -Esther Castarnado i Marta Pedrico- que, desafiant els tòpic que corren sobre les noves generacions, s'han atrevit a tractar un tema tan complex i ampli com el de l'exili de milers de persones al final de la Guerra Civil Espanyola. El projecte, de vuit capítol de 25 minuts de durada, es va estrenar l'abril d'enguany a Maresme Digital Televisió (que ha renovat web, per cert) i es pot veure encara en reemissió durant aquest estiu. El mes d'abril en què va fer exactament setanta anys que les tropes franquistes van ocupar la totalitat de Catalunya i van empényer riuades i riuades de persones cap a una França que no els va rebre com calia en la majoria de les ocasions. Sort en van tenir de l'acolliment que alguns particulars els van donar a la zona fronterera. La Travessa de l’exili pretén recuperar aquestes històries, les veus d’exiliats supervivents, descendents d’exiliats, autoritats dels pobles d’acollida, veïns de les viles que van acollir els exiliats i historiadors. Les vivències d’una generació que està a punt de desaparèixer. Felicitats, doncs, Marta i Esther. Podeu veure el bloc de presentació d'aquesta iniciativa clicant aquí i el resum del primer capítol clicant aquí. Podeu contactar amb els responsables del projecte escrivint a latravessadelexili@gmail.com.

Catalunya, poble a poble (IV): Incursió aragonesa
L'avantatge de no tenir una ruta és poder fer la ruta que et doni la realíssima gana -en celebrada expressió de l'alcalde Baron- en el moment que convingui; fem un trip in progress, que dirien els moderns. Només tenim un límit: el dijous al vespre hem de ser a casa. Però fora d'això disposem d'un eixerit i displicent Twingo, un conductor amb ganes de fer quilòmetres i un copilot amb ganes d'actuar com un eixelebrat. Via Facebook, l'amic Joan Safont se'n dóna compte que estem sopant a Gandesa i ens proposa la següent juguesca: travessar pràcticament tot l'Aragó i plantar-nos a Torrijo del Campo, prop de Teruel, d'on prové la seva família i on estiueja de tota la vida. Doncs tal dit tal fet. Després de visitar l'estàtic i avorridot museu sobre la batalla de l'Ebre a la capital de la Terra Alta, ens endinsem al país veí fent parada primer a Vallderoures, d'on no marxem tranquils fins que localitzem -oh, miracle!- un venedor de cupons i una dona gran que la fan petar en la llengua autòctona de la Franja. Escenes majestuoses dels camps encara verds que es van tornant grocs i finalment d'un ocre ben àrid ens acompanyen fins que cap a les nou del vespre aterrem a Torrijo, on som rebuts i saludats per tots i cadascun dels veïns. L'escena amb bicicletes aprofitant els darrers ratjos de sol a "lo Verano Azul" val ben bé la pallissa de cotxe. Ja a la casa dels Safont-Plumed (aquest és el cognom aragonès) compartim taula amb els embotits de gust contundent propis d'aquesta terra que ens acull durant unes quantes hores, de forma imprevista. Després encara hi ha temps per compartir quatre impressions a la penya corresponent. Ves qui ho havia de dir que acabaríem a l'Aragó!