Retalls de viatge: Hasankeyf, un poble de llegenda
Imatge del pas del Tigris per Hasankeyf. Si s'aprova la construcció de la presa d'Ilisu, tot quedaria inundiat.Recordo que ens va recomanar l'indret un sevillà que havia salvat, enmig d'Urfa, en ple Kurdistan turc, els pèls rossencs de sota els meus ulls de l'atac d'un barber local que pretenia cremar-me'ls amb uns bastonets de cotó encesos gràcies a l'alcohol. Sort de la seva intervenció, pequè sinó ves a saber què hauria passat a la meva cara. Sabia turc i kurd, diria, perquè treballava en una empresa de distribució de material escolar que el feia viatjar sovint per la zona. Total que després de l'incident ens en vam anar a sopar enmig d'aquella ciutat plena de sidecars i per allò de repassar possibles destinacions de la zona ens va recomanar Hasankeyf, un poble molt proper amb Síria i Iraq, amb nou mil anys d'història, que preserva grans tresors artístics i podria desaparèixer sota l'aigua amb la construcció d'una presa a la zona aprofitant l'aigua del Tigris. "Es un lugar muy bonito, id, os gustará".
El seu atractiu turístic rau en l'antiga ciutadella, ubicada dalt d'un pujol, que es comunica amb el Tigris a través d'unes escales escarbades a la roca i amb l'altre costat a través d'un pont del qual tan sols es poden apreciar les seves ruïnes. Fins a la Primera Guerra Mundial, al poble hi vivien cristians siríacs i musulmans, de manera que encara es pot visitar les restes d'una petita església. Actualment, però, la població és només musulmans, encara que hi conviuen àrabs i kurds. De fet és una mena d'enclavament àrab envoltat de terra kurdoparlant. Cada cop s'hi parla més aquesta llengua, per bé que es manté un particular dialecte àrab molt semblant a l'àrab clàssic.
La decisió de construir la presa d'Ilisu es va prendre fa més de quatre dècades, però a dia d'avui encara ningú s'ha atrevit a posar-lo en marxa definitivament. Aquesta infraestructura forma part de l'anomenat Projecte de Anatòlia Oriental (GAP), que inclou altres obres públiques com centres sanitaris, escoles... orientades al desenvolupament econòmic de la zona (deu mil llocs de treball, augment de la producció agrícola i d'eletricitat...) alhora que a l'anorreament de la cultura pròpia de la zona, kurda. El mateix que fan els xinesos amb el Tibet: identificar la modernitat amb l'ètnia majoritària i equiparar els autòctons al retard cultural. La presa d'Ilisu òbviament inundaria la vall on s'assenta Hasankeyf, de manera que la població s'hauria de desplaçar a una zona que no quedés sota l'aigua i el gruix del patrimoni històric desapareixeria també sota el blau. Un patrimoni el qual encara no és conegut del tot; podria contenir més sorpreses si fos convenientment investigat pels arqueòlegs.
El quid de la qüestió és que, degut a l'alt cost de l'obra, el govern d'Ankara necessita la col·laboració d'empreses i capital estranger. La dificultat per trobar-lo -empreses de Suïssa, Alemanya i Àustria acaben d'anunciar la seva retirada- fa que el projecte no tiri endavant. A més hi ha dubte sobre la legalitat de la construcció de la presa, perquè la zona està protegida. I per si fos poc, la construcció d'una presa afectaria les relacions amb Síria i l'Iraq i podria encetar una "guerra de l'aigua". Un dia o altra la presa es farà, però sembla que el moment encara no ha arribat.
ARTICLES RELACIONATS
· "El futur dels kurds, a Brusel·les" (Aina Fernàndez, Joan Salicrú), publicat a Presència l'abril de 2004.
· "La qüestió kurda, passat i present" (Jordi Tejel, coordinador del CIRK), publicat com a Quadern de Justícia i Pau el maig de 2007.
El col·laborador del Centre d'Informació i Recerca del Poble Kurd Ignasi Dies [bloc] té escrit un diari de viatge sobre la seva experiència al Kurdistan turc, dins la qual explica les seves vicissituds a la citada població de Hasankeyf. El text, amb fotos de Rosa Lloveras, comença i acaba a la principal ciutat turca, Istanbul, i fa un recorregut per les principals ciutats kurdes, com la capital Diyarbakir (Ahmed, en kurd), Van, Urfa i Mardin. Aquesta és una bona proposta de cara a passar l'estiu coneixent una realitat desconeguda per part de l'opinió pública occidental com és la dels kurds. Per a més informació escriure a Ignasi Dies a l'adreça ignasi.dies@gmail.com.
Comentaris