Personatges d'agost: Marcel Margarit, el treballador incansable de l'estiu
Ja pot ser dissabte al matí, diumenge al vespre, agost, febrer, amb finançament autonòmic o sense. No ho vaig anar a comprovar personalment, però segur que l'11-S també hi era i i l'11-M el mateix. Ell sempre hi és. Donant ordres als cambrers, repartint comentaris sarcàstics entre els clients i treballant, sobretot. És Marcel Margarit, l'actual responsable del xiringuito històric del Passeig del Callao anteriorment capitanejat pel seu pare, un d'aquells establiments culinaris de caire social, dels que donen identitat a la ciutat: pa amb tomàquet, peix fregit, braves i sobretot... croquetes de carn d'olla. Si Can Margarit (escenari cinematogràfic a Dieta Mediterránea) no estigués allà al costat de les casetes del Callao l'hauríem d'inventar, com el Xurrero de La Riera, els granissats de Can Graupera o els gelats de vainilla de la Granja Caralt.
En Marcel és un dels personatges habituals de l'estiu mataroní, perquè de vacances, si en fa, no és en aquesta època. Personatge que se'n fot del mort i de qui el vetlla, en Marcel és també persona generosa, que reparteix xupitos i copes de cava no per quedar bé amb la clientela sinó perquè li dóna la gana, i punt. Només un consell, per acabar: no el reptis a què t'emborratxi. La darrera vegada que ho vam fer ens va servir una barreja anomenada "sofrito" que va fer estralls en els nostres estómacs durant dies. D'això en fa avui tres anys i quinze dies i encara ens en recordem.
En Marcel és un dels personatges habituals de l'estiu mataroní, perquè de vacances, si en fa, no és en aquesta època. Personatge que se'n fot del mort i de qui el vetlla, en Marcel és també persona generosa, que reparteix xupitos i copes de cava no per quedar bé amb la clientela sinó perquè li dóna la gana, i punt. Només un consell, per acabar: no el reptis a què t'emborratxi. La darrera vegada que ho vam fer ens va servir una barreja anomenada "sofrito" que va fer estralls en els nostres estómacs durant dies. D'això en fa avui tres anys i quinze dies i encara ens en recordem.
Comentaris