Assumpta Montellà: les històries continuen
Montellà fotografiada al seu domicili per l'entrevista que li va fer Valors ara fa cinc anys. Foto: Maria Coll/Valors.
Just la setmana que vam encetar amb les dues entregues de la fabulosa minisèrie Les veus del Pamano [recupera'n aquí els dos capítols], basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré, es fa a Mataró (dijous 19h) a la llibreria Robafaves la presentació del darrer volum de l'historiadora mataronina -afincada a Cardedeu, al Vallès- Assumpta Montellà, que porta sis anys rastrejant en els camins inhòspits i sovint inèdits de la postguerra. En aquest nou volum Contrabandistes de la Llibertat Montellà parla de la figura dels passadors, aquelles persones que ajudaven a creuar la frontera tan d'Espanya cap a França com a l'inrevés després de la Guerra Civil Espanyola: els passadors eren catalans exiliats de la Guerra Civil o bé nadius dels Pirineus que malvivien en terres de frontera i que van fer possible la llibertat de molts. Aquest mes de novembre la revista Sàpiens fa la proposta de seguir el recorregut d'aquests passadors precisament de la mà d'Assumpta Montellà. Podeu anar seguint les diferents presentacions que s'estan fent del llibre a través del bloc de la pròpia historiadora [bloc].
Vaig conèixer Assumpta Montellà, el juliol de 2006, en una ruta organitzada pels Amics de la Ciutat i guiada per ella mateixa -persona assequible i propera- durant la qual vam visitar la famosa Maternitat d'Elna [veure la crònica que en vaig fer per a capgros.com]. Era en el moment de l'apogeu d'aquest conte de fades modern, que ha merescut també una exposició, una obra de teatre i esperem que ben aviat una pel·lícula dirigida per Manuel Huerga -de fet, segons explica al seu bloc, prepara una biografia de l'infermera suïssa protagonista, és a dir que els fans de La Maternitat d'Elna tenen històries per estona-. Un temps, abans, el 2004, la meva companya Maria Coll l'entrevistava per Valors (clicant aquí, a les darreres pàgines del PDF). "El tema de la maternitat va sorgir de forma molt espontània quan feia un treball sobre els nens de l’exili. Aleshores m’apareixien alguns testimonis intermitents que em parlaven d’una maternitat al sud de França, sense concretar-me on era. No va ser fins el setembre de l’any 2003, que en una trobada d’excombatents del camp d’Argelers vaig seure al costat d’una àvia que hem va dir que l’any 1939 estava embarassada i havia parit a la maternitat d’Elna", s'hi podia llegir respecte com havia començat aquesta recerca, de la mà sobretot del grup de Marxaires Mataró-Canigó.
L'afany de recerca d'Assumpta Montellà té ja trés fills -La Maternitat d'Elna, El setè camió i Contrabandistes de la llibertat- però tot fa intuir que encara hi ha molts fruits amagats en els boscos de la nostra història. És un luxe i un acte de justícia tota la feina que ha fet Montellà per tal que aquesta història no caigui en l'0blit sinó tot el contrari: que sigui coneguda, explicada i divulgada tan a les velles com a les noves generacions. La feina és ingent i no se l'acabaria ni que tingués set vides com els gats, però cada història recuperada, cada peça documentada és ja de per si un autèntic triomf de la dignitat i la consciència.
Just la setmana que vam encetar amb les dues entregues de la fabulosa minisèrie Les veus del Pamano [recupera'n aquí els dos capítols], basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré, es fa a Mataró (dijous 19h) a la llibreria Robafaves la presentació del darrer volum de l'historiadora mataronina -afincada a Cardedeu, al Vallès- Assumpta Montellà, que porta sis anys rastrejant en els camins inhòspits i sovint inèdits de la postguerra. En aquest nou volum Contrabandistes de la Llibertat Montellà parla de la figura dels passadors, aquelles persones que ajudaven a creuar la frontera tan d'Espanya cap a França com a l'inrevés després de la Guerra Civil Espanyola: els passadors eren catalans exiliats de la Guerra Civil o bé nadius dels Pirineus que malvivien en terres de frontera i que van fer possible la llibertat de molts. Aquest mes de novembre la revista Sàpiens fa la proposta de seguir el recorregut d'aquests passadors precisament de la mà d'Assumpta Montellà. Podeu anar seguint les diferents presentacions que s'estan fent del llibre a través del bloc de la pròpia historiadora [bloc].
Vaig conèixer Assumpta Montellà, el juliol de 2006, en una ruta organitzada pels Amics de la Ciutat i guiada per ella mateixa -persona assequible i propera- durant la qual vam visitar la famosa Maternitat d'Elna [veure la crònica que en vaig fer per a capgros.com]. Era en el moment de l'apogeu d'aquest conte de fades modern, que ha merescut també una exposició, una obra de teatre i esperem que ben aviat una pel·lícula dirigida per Manuel Huerga -de fet, segons explica al seu bloc, prepara una biografia de l'infermera suïssa protagonista, és a dir que els fans de La Maternitat d'Elna tenen històries per estona-. Un temps, abans, el 2004, la meva companya Maria Coll l'entrevistava per Valors (clicant aquí, a les darreres pàgines del PDF). "El tema de la maternitat va sorgir de forma molt espontània quan feia un treball sobre els nens de l’exili. Aleshores m’apareixien alguns testimonis intermitents que em parlaven d’una maternitat al sud de França, sense concretar-me on era. No va ser fins el setembre de l’any 2003, que en una trobada d’excombatents del camp d’Argelers vaig seure al costat d’una àvia que hem va dir que l’any 1939 estava embarassada i havia parit a la maternitat d’Elna", s'hi podia llegir respecte com havia començat aquesta recerca, de la mà sobretot del grup de Marxaires Mataró-Canigó.
L'afany de recerca d'Assumpta Montellà té ja trés fills -La Maternitat d'Elna, El setè camió i Contrabandistes de la llibertat- però tot fa intuir que encara hi ha molts fruits amagats en els boscos de la nostra història. És un luxe i un acte de justícia tota la feina que ha fet Montellà per tal que aquesta història no caigui en l'0blit sinó tot el contrari: que sigui coneguda, explicada i divulgada tan a les velles com a les noves generacions. La feina és ingent i no se l'acabaria ni que tingués set vides com els gats, però cada història recuperada, cada peça documentada és ja de per si un autèntic triomf de la dignitat i la consciència.
Comentaris