Oda a la noia del Call Center

Feia molts dies que tenia aquest problema, però com que diguem-ne que el podia acabar resolent per altres vies, finalment no l'atacava frontalment. Altres vegades he pensat, fins avui, que aquest era un problema irresoluble i que per tant no calia que m'hi escarrassés: "No és possible aconseguir tots els teus objectius, a la vida", em deia, encara que en aquest cas el problema fos fer funcionar un portàtil amb conexió ADSL de cable (en comptes de via wifi, inhalàmbric). Avui, però, fent un esforç de confiança amb mi mateix m'he dit: "Si que puc, podem fer-ho. Endavant".

Truco al telèfon d'averies de Telefonica -el tinc apuntat degut a múltiples incidents que els usuaris de les companyies patim cada dos per tres-, explico el problema i em topo amb una altra dificultat: la distància entre l'ordinador i el router és excessiva perquè pugui atendre els consells de l'operari de torn i implementar-los per tal de solventar l'averia. Per tant, demano -ui, quina por- si és possible que ells em truquin al meu telèfon mòbil -alerta, que és de Vodafone, potser m'enxampen i em diuen que només es pot usar aquest servei en el cas dels clients Movistar Telefonica- per tal de poder actuar in situ i solucionar el problema. Em diuen que si i que em trucaran màxim abans de les sis, i que si a les cinc veuen que no m'han trucat, faci jo el favor de tornar-los a picar i recordar-los el tema. Escèptic, penjo el telèfon i dic que si que estic satisfet de l'atenció rebuda, per no temptar la sort.

Passen tan sols cinc minuts quan una veu dolça, argentina, bonica, simpàtica, agradable... em saluda a l'altra banda del telèfon i em pregunta si sóc "Don Joan", com acostumen a fer les operàries de call center. Analitza el problema, fa un diagnòstic i apostem per una solució concreta. És llesta, ràpida, resolutiva. Intueixo que molt guapa. I quan ja hem fet tot això anuncia: "Y con esto debería funcionar", ha dit subratllant "el debería". I jo pensant: "Si, segur, pots comptar". Doncs si. Ha funcionat. Increïble. No sé el nom d'aquesta fantàstica noia argentina -no hi ha hagut moment de presentar-se-, però es mereixeria un monument. Dubto que hi hagi ningú com ella a la seva planta i potser en tot Telefonica: treballar en un call center no és el somni de ningú i en canvi ella m'ha fet creure gairebé que si. Qui diu que els del call center són sempre uns pesats i uns inútils?