Pastorets de Mataró, una dècada enrera

Gràcies a la tasca de l'amic Pere Berenguer es van recuperant programes emesos fa temps a l'espai Creure Avui de Televisió de Mataró, que precisament ha complert aquest 2009 els vint anys en antena [veure canal Vimeo de Creure Avui]. Ja vaig explicar fa alguns post la meva implicació en aquest projecte, crec que entre 1995 i 1999, i avui us adjunto un dels fruits d'aquell temps. Es tracta d'un reportatge sobre els Pastorets de Mataró, la històrica peça que aquest dissabte 26 s'escenificarà de nou a l'escenari de la Sala Cabañes, elaborada el 1998, en el segon any del mandat de Toni Grané al capdavant de l'espectacle, el qual va revolucionar de forma sorprenent. La veritat és que la qualitat del producte, mirat ara, és manifestament millorable, de manera que espero que ho comprengueu. Recordo haver-m'ho passat pipa fent aquest treball i em consta que el seu visionatge per molts "salacabañeros" ha fet portar-los uns quants records al caps, sobretot als joves que -com jo- veiem que ja no som tan joves.

Aquell desembre de 1998, si no vaig errat, Grané tancava la primera tanda de les rodes de direccions implantades per la Junta de Sala Cabañes per donar vida a un espectacle que Grané no dubtava en qualificar de "mort". No sé si mai han estat a punt de morir realment, els Pastorets de Mataró, però en tot cas ara són absolutament vius. Després de Grané, Carles Maicas, Xevi Ribas, Josep Maria de Ramon i Toni Blanch han participat d'aquest sistema de direcció rotatiu. L'any que ve, en aquest sentit, hi haurà nou director de l'espectacle, que per primera vegada serà de fora. És Josep Rodri, mataroní amb una llarga trajectòria dins del món del teatre i també en la vida cultural de la ciutat. Rodri ha format part del grup de teatre Xaloc, vinculat al Casal i darrerament ha dirigit els espectacles Morir a Bagdad (2003), Violències (2007) i Lacrima (2008), muntatges creats per ell mateix i que van tenir un gran èxit.

Serà divertit veure què aporta Rodri a un espectacle eminentment catequètic com els Pastorets, però crec que és una molt bona elecció. De moment... que s'aixequi el taló!