I tant si n'hi ha, de valors
Moltes vegades, quan els promotors de la revista Valors acudim a alguna activitat on ens conviden, participem en una entrevista en un altre mitjà de comunicació o ens trobem en una situació espontània en què expliquem la voluntat de la revista, només de conèixer el nom de la capçalera apareix el següent comentari: “Però si ja no n’hi ha de valors!”. Deu ser una de les constants més freqüents que s’han produït al voltant de la revista durant aquests primers cent números.
Doncs si alguna cosa hem après durant aquests temps és que, de valors, en aquests moments, n’hi ha més que mai. La característica del moment seria precisament aquesta “pluralització” de valors, com han apuntat recentment en un excel·lent article els professors d’ESADE Àngel Castiñeira i Josep Maria Lozano. Valors vells, els de tota la vida, i valors nous, que s’han assenyalat més recentment. Que tenen els mateixos noms de tota la vida o d’altres. Però de valors, de referències ètiques, n’hi ha més que mai. Per tant, en aquests moments ja ens veiem en cor d’afirmar que la premissa de la suposada desaparició dels valors a la nostra societat, és falsa. La idea de la “crisi dels valors” remet, per tant, no a la seva inexistència sinó a la pluralització i evolució d’aquests.
Així, que afirmem això amb rotunditat no significa que neguem el subtext de l’afirmació a què fèiem referència unes línies més amunt, al contrari: en un panorama social que canvia molt ràpidament sí que és cert que ens cal reflexionar i molt, al voltant dels valors; pensar-los i treballar-los. I abans que res, identificar-los, perquè de valors, s’expliciti o no, n’hi ha sempre, darrera qualsevol idea, qualsevol decisió, qualsevol plantejament. Precisament, creure’s que tal persona, entitat o iniciativa és innòcua des del punt de vista dels valors perquè així ho afirma, acostuma a ser una fal·làcia i una senyal que darrera d’això s’hi amaguen determinats contravalors –no parlem de nous valors sinó de contravalors– que segurament caldrà criticar i denunciar, però fent-ho de forma serena i amb límits. Perquè durant aquests temps una altra cosa que hem après és que els valors no els ha de salvar ningú i que més val desconfiar d’aquells que s’ofereixen voluntaris per a aquesta tasca messiànica.
Valors, doncs, pretén ajudar a identificar la pluralitat de valors existents a la societat catalana i, dins d’això, repensar els clàssics i desenvolupar els nous. Valors vells i valors nous que evolucionen, a vegades complementàriament, a vegades més oposadament; pretenem explorar aquesta tensió. De fons, per tant, incidir en el debat dels valors a Catalunya a l’inici del segle XXI, que és complex precisament per la tensió existent entre nous i vells valors i per la confusió existent en aquest moment de clara evolució també en el camp de l’ètica. Volem generar reflexió al voltant dels valors, d’aquesta crisi o evolució del món dels valors, sigui a través de la revista de paper, del nostre web, dels programes a la ràdio i a la televisió, de la presència a les xarxes socials i també de les múltiples activitats que hem programat; usant, doncs, totes les eines disponibles al nostre abast i amb les limitacions que comporta una iniciativa amb recursos escassos. Generant uns continguts de qualitat però assequibles per a un lector mitjà que li permetin plantejar-se preguntes i alhora intuir algunes respostes, perquè Valors proposa –a partir de l’anàlisi i de la interpretació de la realitat, d’una mirada crítica al nostre món– tenir en compte l’ètica a l’hora de viure, tan personalment com col·lectiva. Proposa determinades conductes. És una revista en positiu però no és una revista neutra.
Dins el panorama dels mitjans de comunicació, aquest segueix és un posicionament exigent i a contracorrent, de manera que durant aquests nou anys també hem après a defensar el propi criteri, lluitant contra el cinisme imperant a la societat, que relega el paper dels valors a la ingenuïtat. Ara, en temps de crisi, potser no, però parlar de valors una dècada enrere era vist com una opció conservadora o directament vinculada a opcions religioses, quan precisament la fixació d’uns valors mínims compartits és un element que pot cohesionar i galvanitzar una societat.
EL MÓN DELS VALORS A CATALUNYA
Amb aquesta vocació va néixer el dia de Nadal de 2003 la nostra revista. I això és el que hem intentat fet durant cent números, amb més o menys fortuna però sempre amb una bona dosi d’il·lusió i gosadia. Des de la independència de criteri i econòmica, sense que ningú –més enllà dels col·laboradors, els subscriptors i els anunciants– ens empari ni tampoc ningú que ens obligui.
Al llarg d’aquest camí hem descobert que no estem sols, ni molt menys, en aquest món dels valors, a Catalunya. Que hi ha molta gent treballant-hi i reflexionant-hi. Molts companys de viatge. La càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull amb el filòsof Francesc Torralba al capdavant, el Centre d’Estudis Jordi Pujol capitanejat per l’expresident de la Generalitat, l’Observatori de Valors creat per la Fundació Carulla i ESADE, la Fundació Espavila i l’Espai Barbany de Granollers, el col·lectiu de conta-contes Vivim del Cuentu i, sobretot, Miquel Osset i l’editorial Proteus, amb qui hem endegat una estreta relació en els darrers temps. Hem trobat molts amics, en aquest camí,i hem après que cal sumar esforços, crear xarxes, avui en dia; sense cooperació, no hi ha avenç. La feina feta, sortosament, comença a tenir reconeixement, i mostra d’això és la invitació que el Govern de la Generalitat va cursar a la revista per participar com a entitat al Pla Nacional de Valors, endegat la passada legislatura. De la mateixa manera, que personatges de la talla de Javier Elzo, Luis Rojas Marcos o José Antonio Marina acceptin col·laborar amb nosaltres o participar de les nostres activitats, confirmen la bona rebuda que la iniciativa té dins i fora de Catalunya.
L’experiència també ha comportat algun mal moment, relacionat amb la dificultat de tirar endavant una iniciativa periodística en una llengua encara minoritària, en un país que reclama cultura però que després en compra poca i en un context de crisi del model de negoci de les publicacions periòdiques de pagament. I això malgrat que la pràctica totalitat de la seva cinquantena de col·laboradors mensuals no cobri res per la seva feina. Sortosament, la nostra adscripció a l’APPEC, l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, ens ha permès encarar tots aquests reptes amb més seguretat. Però en general, impulsar aquest projcte ha estat una autèntica escola de coneixements i un gran aprenentatge periodístic, de com tirar endavant un projecte multi-plataforma que parla d’una cosa que tothom sap que existeix però que ningú sap on és. També un bagatge humà espectacular, perquè tampoc és fàcil fer possible un projecte on cada més col·laboren una cinquantena de persones de forma voluntària, com nosaltres mateixos.
Una revista sobre valors i en català arriba als 100 números en plena crisi. Els objectius marcats a l’inici de la travessia segueixen plenament vigents. Hi ha més valors que mai, en més ebullició que mai, i per tant cal més reflexió que mai. Com no podia ser d’altra manera, dediquem aquest monogràfic a parlar de com estan els valors avui, que no és res més que el que intentem fer cada mes: auscultar quins corrents de fons hi ha en el camp de l’ètica, quins valors pugen i quins baixen, i dir-hi la nostra, sense complexos. Donem gràcies a tots els que han seguit, col·laborat, estimat i també criticat, perquè ens han ajudat a fer més consistent aquest producte. I, arribats aquí, ens comprometem a seguir amb el mateix entusiasme que el primer dia i alhora amb tota l’experiència acumulada. La nostra intenció, us ho assegurem, és continuar almenys cent números més.
* Article d'introducció al monogràfic del número 100 de la revista Valors signat conjuntament amb la codirectora Maria Coll.
Comentaris