#Postals4P0, des del Marroc

En aquest vídeo enregistrat al centre de Tetuan, al Marroc, explico la filosofia del projecte artístic #postals4P0 (postals 4.0, perquè en realitat es tracta de la quarta edició del projecte, la primera amb dimensió virtual), que hem estrenat en la seva versió per la xarxa aquest dimarts a través del meu TimeLine de Twitter.

Es tracta d'un projecte -Postals de Viatge- que hem dut a terme ja quatre vegades amb la meva companya Àngels Ribas mentre anem de viatge. Amb la voluntat de recuperar la idea de les postals que s'enviaven tradicionalment anant de viatge fins que la connexió permanent dels dispositius mòbils va fer-les irrellevants, vam decidir l'any 2007, a Argentina, construir les nostres pròpies postals: fer les fotos, imprimir-les, enganxar-les amb una cartolina, escriure-les i enviar-les per correu postal, com s'ha fet tota la vida. Sortosament, les màquines d'autoimpressió de fotografies, esteses des de fa un temps per tot el món, ens van facilitar la feina. Vam comprar cartolines, goma d'enganxar i bolígrafs i vam dissenyar i construir les nostres pròpies postals i les vam enviar des del país en qüestió als nostres amics.

L'experiència es va repetir el 2008 al Perú -amb el recurs de links de Youtube de vídeos gravats expressament per a cada destinatari- i a Portugal el 2010 -jugant amb els colors del país, en un concepte de fotografia més abstracte-. En els tres ocasions vam provocar un reencontre de les postals en format sopar amb els nostres amics, perquè tots poguessin conèixer tot el contingut de la sèrie.

Enguany, ja durant el viatge que vam fer a aquest país nord-africà tan relligat amb el nostre el passat desembre, vam decidir anar una mica més enllà i introduir dues novetats substancials.

La primera seria girar com un mitjó el concepte que fins ara havíem usat respecte l'objecte fotografiat i, en comptes de retratar els paisatges -més o menys humans- que ens trobàvem, fotografiar directament els rostres de la gent amb qui coincidíssim, sense conèixer-los de res. La proposta exigia una mica més de feina pel que suposa de demanar permís a cadascuna de les persones -fer un retrat també és més difícil que fotografiar un paisatge-, però ens va semblar engrescadora: que expressa millor la imatge d'un país que els rostres de la seva gent?

La segona va ser, aprofitant l'ús de la xarxa Twitter, fer públic el projecte reproduint a Internet els mateixos missatges i les mateixes fotografies que enviaríem als nostres amics. Així ells tindrien també la possibilitat de veure les "altres postals" -de forma instantània- i oferíem l'experiència artística a tot aquell qui volgués. Per tant, les postals tindrien, com sempre una foto en un costat, i en l'altre, en aquesta ocasió, un text de només 140 caràcters de manera que després es pogués reproduir a Twitter -de fet, a l'hora de penjar els tuits, tenint en compte l'espai que ocupa la foto i el hashtag, en realitat encara són menys, de manera que els hem hagut d'escurçar encara més-.

Dit i fet. Vam escollir i fotografiar, de forma espontània i sense cap voluntat de representativitat, catorze persones i tres d'animals que el darrer dia, a Tetuan, es van convertir -després d'un laboriós treball- en les setze postals de viatges. Avui dimarts, a través del meu TimeLine i de 10 a 2/4 de 12 del matí, hem anat llançant les postals a la xarxa, una cada cinc minuts, després d'una sèrie d'avisos explicatius del projecte.

Esperem que us hagi agradat la iniciativa i, si voleu fer-la vostra adaptant-la o millorant-la, teniu tot el nostre permís!