El paper de Sala Cabanyes

Imatge dels integrants del muntatge Oh Happy Day!, transplantat a la Sala Cabañes fa un temps. Foto: Antoni Blanch 

Un dels esports que més agrada al Mataró Centre -porció de la ciutat coneguda també com "de les capelletes"- és el del foc amic, disparar als que se suposa que són del propi bàndol. Criticar-lo, apuntar-lo i, si s'escau, matxacar-lo. Al Mataró Centre la lògica de la cooperació entre diferents agents, això que es porta ara a les escoles de negocis de Barcelona, encara no ha arribat i previu la mentalitat feudal de què cadascú intenta sobreviure a costa d'enfonsar el seu suposat amic. Si, a més, s'aconsegueix tirar a terra tot allò de bo que hi ha a la ciutat -que n'hi ha i molt- encara millor, perquè així tenim l'excusa perfecte per seguir lamentant-nos i exclamant que no hi ha res a fer amb Mataró i que "no sortim al mapa per res, només quan hi ha assassinats".

Dins d'aquesta cosmovisió tan mataronina, un ase dels cops habituals és la Sala Cabanyes, pertanyent al Centre Catòlic. Rep, habitualment, per tot arreu: uns se n'enfoten pel seu origen confessional, uns altres la critiquen per haver oblidat excessivament aquests orígens, uns tercers la injurien per no haver sabut gestionar adequadament l'afer del Cafè Nou, encara uns altres per ser una entitat tancada i endogàmica... La llista de greuges és llarga i paradoxalment s'amplia a mesura que la potència creadora de la sala creix.

Ningú parla del seu paper exemplar a l'hora de conservar un espectacle de la cultura popular durant gairebé cent anys i alhora anar-lo actualitzant, del paper motor que du a terme la Sala a la Cavalcada de Reis o a Les Santes, dels actors, directors i tècnics que tot just ara s'obren camí al nostre país i ho fan sota el segell de la Sala; ningú parla tampoc del paper cohesionador que juga a la ciutat ni de la tasca a favor de la cultura i la llengua que fa la Sala. Mataró no seria igual sense la Sala Cabanyes i no ara sinó des de fa molts anys.
Mentre fora la Sala moltes llengües verinoses es dediquen a criticar-la per motius la majoria de les vegades ja superats i fins i tot caducats, dins d'aquell edifici de La Riera, la cultura popular crea i recrea sense afany de lucre i deixant una importantíssima empremta a la ciutat de Les Santes. Tot això he pensat avui mentre veia una nova edició de L'Estel de Natzaret, els nostres Pastorets; ja els agradaria a molts mataronins tenir la marxa que s'observa a la Sala Cabañes, sobretot en la seva secció jove.