Després de Santes hi ha vida... Ara toca el Shakespeare

Imatge de l'espectacular escenari instal·lat a la Masia de Can Ribot, al nord de Mataró, durant la primera edició del festival que s'hi va fer l'any passat.

Després d'un exitós Cruïlla de Cultures (xifra rècord d'espectadors, 45.000, 25.000 dels quals en actes de pagament) i d'unes Santes també amb rècord a la Nit Boja (vint mil assistents, com mai), ara és el torn del festival Shakespeare. Perquè la vida, des de fa un temps, ja no s'acaba a Mataró quan ho fa la seva Festa Major. Amb un dia de marge entre una cosa i un altre, la setena edició d'aquest certamen començarà el divendres dia 31 i s'allargarà fins al 9 d'agost, amb la majoria d'actes a la Masia de Can Ribot de Mataró (de fet la capital del Maresme assumeix tot l'event i Santa Sussana se'n desvincula definitivament).

En aquest desconegut espai de Can Ribot s'hi farà el primer espectacle, un concert de la Big Band Jazz Maresme interpretant una de les partitures més reconegudes de Duke Ellington, Such Sweet Thunder, creada el 1957 i on va voler relacionar el jazz amb l’obra de Shakespeare. Una producció on també participa Clack Produccions amb la projecció en directe de les imatges que es vagin capturant de l'actuació.

Entre els ítems a destacar d'aquesta setena edició: una revisió del Somni d’una nit d’estiu, signada per Irina Brook o la commemoració dels 400 anys de la publicació de Sonets que inspirarà una trobada dels seus traductors, una instal·lació al carrer i un espectacle de dansa de la companyia alemanya Moving Theatre. El festival combina teatre, dansa i música i com és habitual l'organització capitanejada per la mataronina Montse Vellvehi ha dissenyat un programa que, a banda de l’estricta oferta escènica, vol apropar Shakespeare a tothom amb un seguit d’activitats paral·leles inspirades en diferents disciplines. El Festival Shakespeare, nascut el 2003 per produir i exhibir espectacles inspirats per la figura de William Shakespeare, és l’únic certamen a Espanya dedicat al dramaturg anglès i des del seu naixement ha anat enfortint-se i ampliant les col·laboracions amb altres certàmens teatrals internacionals, esdevenint un festival de referència a nivell europeu.

En clau mataronina, el Shakespeare tanca com dèiem un cicle festiu cada cop més potent a la ciutat que comença amb Sant Jordi, segueix amb el gruix de les celebracions de barri, encadena amb el Cruïlla de Cultures i la Festa Major de Les Santes. I, sobretot, omple amb majestuositat i savoir faire, un buit que es creava després de l'Espetec Final de la Festa Major: després de Les Santes ara ja hi ha vida, a Mataró. Lluny queda aquell paisatge amb un punt apocalíptic descrit per Manuel Cuyàs en aquell genial article Post festum, pestum al Mataró Report de juliol-agost de 1999. La vida, després del 29 de juliol, segueix amb força a Mataró.

Comentaris

Joaquim ha dit…
Costa de creure que una persona amb estudis i amb una mica de perspectiva fagi un comentari tant positiu de la vida cultural de mataró quan a totes llums és penosa ....mediocre i xiringuitera....
Salut Joan realment lo teuy és la politica.

Entrades populars