Un 2010 ple d'oportunitats per la nostra música*


Actuació de la banda lo:mueso a la sala Rubik de Vilassar de Mar, una de les bones sorpreses d'aquest 2009 que deixem enrera.

El 2009 s’ha tancat en clau musical a casa nostra amb una notícia pèssima: la no celebració, el 2010, del festival Cruïlla de Cultures a la nostra ciutat, segurament l’element que més personalitat havia donat a la capital del Maresme aquests darrers anys. Un festival com el Cruïlla són paraules majors pels amants de la música diversa i desacomplexada. Gràcies a ell i a la gent de Visual Sonora que el fa possible, hem gaudit de noms enormes de la música catalana, llatina i global, amb noms com Omara Portuondo, Manu Chao, José Mercé, Coetus o Khaled.
El cop de taula dut a terme per VisualSonora esperem que signifiqui tan sols un avís i des del Diaridelamusica.com urgim el govern municipal a buscar una solució definitiva que permeti la celebració del festival. El 2010 hem de tenir un nou Cruïlla al Maresme amb els seus fundadors al capdavant.

Més enllà d’aquest certamen, el 2010 es presenta amb la sensació que apareixen nous brots verds a l'escena musical del territori. En aquest sentit, cal assenyalar la irrupció de noves sales, amb força, a la comarca, com per exemple l'excel·lent Rubik de Vilassar de Mar o l’empenta que Caixa Laietana està donant a diverses activitats musicals, abandonat el seu tradicional autisme en aquest àmbit. Alguna mala notícia, com la marxa del Kalitja d'Arenys de Munt o la imminent de la Comuna de l'Art de Mataró.

Però la cosa avança. Hi comença a haver una espiral de trobades musicals importants durant l'any, com el Músiques Tranquil·les o el Nits de Jazz a Mataró, el Festival Esclat a Calella, el Jazz en la Nit a Premià de Dalt, el Petitsons a Caldetes, el Cafè Jazz a Calella o les 12 hores a Argentona. N'hi ha més. N'hi ha molts. N'hi haurà més. Per això és tant important que es vagi generant un pool musical a la comarca i que no se centri només en Mataró. En mica en mica, molt més lent del que alguns voldríem, es va teixint una escena musical pròpia a Mataró i la comarca, capaç d’atreure públic tant del Vallès Oriental com de la ciutat comtal. Una passejada noctàmbula un divendres a la nit qualsevol a la zona d’oci nocturn del Pla d’en Boet dóna bona mostra del que diem. La música ha fet Mataró capital d’alguna cosa.

El món és dinàmic -cada cop més, sortosament- i de la mateixa manera que moren coses en neixen de noves: no tenim cap dubte que si finalment es confirma l’anul·lació del Cruïlla 2010 Mataró i el Maresme –que han de caminar junts també en aquest camp des d’ara mateix- sabran substituir d’alguna manera el buit creat per la marxa –encara que sigui temporal del Cruïlla- Des del Diaridelamusica.com, almenys, qualsevol iniciativa en aquest sentit tindrà tot el nostre suport.

La música continua sent oportunitat de creació, de diàleg i també d'indústria cultural. Ara més que mai, hem d'apostar fort pel sector, per les sales, pels músics. Un territori amb una escena musical forta és un territori atractiu. Un territori viu i que avança. I amb les orelles parades a tot el que sona. Ens hi acompanyeu aquest 2010? Per nosaltres no quedarà. Com diem sempre: salut i molta música.

* Article d'Eloi Aymerich al Diaridelamusica.com.

Comentaris

Gustavo Herraiz ha dit…
Te debía una respuesta:
Tengo un problema. Igual estoy muy negativo últimamente, pero no pudo parar de pensar en "las oportunidades perdidas". Creo que está bien hablar en positivo del panorama musical de la comarca, pero me viene a la cabeza lo que pudo haber sido y no fue. En todo lo que ha pasado y deja de pasar de la noche a la mañana, de como sería esta ciudad si todo hubiera ido bien (según mi criterio, claro). Si, se nos va el cruilles, otra oportunidad más, pero no la única. Estoy triste, no tanto por la perdida del festival, si no tambien por la perdida de ilusión que produce a la gente que trabaja o colabora en la cultura de la ciudad. Eso es peor que la perdida de 100 festivales. Veo desencanto, resignación, y no me gusta. No veo la ilusión de los que empezamos a hacer cosas hace unos años. La perdida del cruilles provoca desconcierto en la gente de la cultura. Tu lectura del estado de la cuestión es positiva, pero no la comparto. Te juro que me gustaría, pero no me sale.
Joan Salicru ha dit…
Gustavo,
em sembla q haurem de fer una cervesa per parlar de tot això...
A l'Arcàdia?
abraçada,
joan

Entrades populars