[LaRiera48] 23 de maig: política, política, política
Tothom anuncia per l'endemà de les eleccions municipals una autèntica hecatombe financera i que els pressupostos del 2012 quedaran encara més reduïts del que ho han estat els de 2011. Les coses no tornaran a ser com han estat els darrers quinze anys en l'àmbit municipal perquè el principal motor econòmic dels ajuntaments, el sector immobiliari, no recuperarà ni de lluny el vigor que ha tingut. Una força que ha permès les administracions locals convertir-se en el motor econòmic de la ciutat, el sector preponderant -una altra cosa és si això ha estat bo o no-. El fet és que la capacitat d'inversió dels ens municipals ha permès tirar endavant projecte com el Tecnocampus que difícilment es podran repetir en temps propers. Aquesta situació obligarà a pensar, especialment des del 23 de maig però de fet ja des d'ara mateix, a repensar -millor dit- quin és el paper dels Ajuntaments, de l'administració local en aquest cicle postcrisi que ja s'albira -segurament amb un creixement a la japonesa, petit però constant, diferent al que hem viscut-.
La situació suposa un autèntic canvi de paradigma perquè els ajuntaments deixaran de ser el motor econòmic del municipi. Qui els substituirà? Hauran d'emergir amb força els sectors econòmics disposats a invertir de valent a casa nostra i d'aflorar les entitats i fundacions del Tercer Sector que, degudament ajudades pel sector públic, hauran de suplir algunes de les prestacions socials que fins ara donava aquest. Això vol dir una acció política molt més meditada i molt més subtil, molt més complexa, basada sobretot en la concertació: és hora de concertar amb els sectors econòmics, socials, culturals i esportius. Escoles bressol, per exemple: ja no serà possible seguir amb aquesta política de construir només places públiques d'escola bressol; si volem que tots els nens i nenes en tinguin no hi haurà més remei que concertar places d'escoles privades, com es fa a l'ensenyament primari i secundari.
I en segon lloc és hora de concertar amb la resta de la comarca, en el nostre cas. Mataró ja ha evolucionat en positiu els darrers anys en aquest sentit, però cal que es faci el tomb definitiu. L'anunci de l'alcalde Baron de convertir el projecte Mataró Marítim en Maresme Marítim va en la bona direcció, així com la de l'alcaldable Mora -ja de 2007- de crear una Agència de Redesenvolupament del Maresme. La capital del Maresme ha de ser un actor preponderant en el Consell Comarcal del Maresme, no només des d'un punt de vista polític sinó en la creació de sinèrgies i aprofitament de recursos. En aquest sentit, l'anunci del president de l'ens comarcal de què es planteja el cablejat amb fibra òptica de tota la comarca és un magnífic exemple: el Maresme serà una comarca puntera al país i socialment al màxim d'inclusiva si tira endavant aquesta acció històrca, que ajudar a fomentar el canvi productiu i en general la millora de les activitats econòmiques.
S'ha acabat l'època dels Ajuntaments totpoderosos, dèiem. S'ha acabat aquests programes electorals llarguíssims anunciant la creació de noves instal·lacions socials, culturals, esportives... Aquella idea una mica estàtica i repetitiva de dotar cada barri d'una escola bressol, una escola de Primària, un CAP, un casal d'avis i un centre cívic ha arribat a la seva fi. Perquè pràcticament tots els barris disposen d'aquests instal·lacions i perquè no hi haurà diners per fer-ne massa més. I per tant a partir d'ara no es tractarà de fer mil coses sinó petites accions molt ben definides. Hi ha moltes coses a arreglar, en el conjunt de la ciutat -avui mateix he passat per la cantonada de la Ronda Cervantes amb l'Avinguda Amèrica i la zona ajardinada que hi ha mereix una posada a punt immediata- però el futur no està en fer cent parcs més a la ciutat. Ara les coses han de ser una mica més subtils. La qüestió ara és reordenar, reorientar, ajuntar, redimensionar tot allò que ja existeix i connectar-ho al màxim. Sobretot això.
Tenim una ciutat amb moltes iniciatives i amb molta gent participant-hi. Però les tenim sovint desconnectades, petites, marginals fins i tot, en alguns casos. Això és el que ens fa ser petits, com a ciutat. I volem ser una ciutat gran, potent. Ara el que ens cal és que l'Ajuntament ajudi a crear nodes en cadascun d'aquests àmbits o que actui com a tal. Que convoqui, que incentivi, que proposi... però no disposi; haurà de buscar un equilibri exquisit entre ser promotor però no generador directe del que passi a la ciutat. La feina, d'alguna manera, està més en l'interior de les parets que en les façanes externes: en el Tecnocampus, per exemple, cal esmerçar tots els esforços en aconseguir que efectivament les universitats transfereixen coneixement a les empreses i aquestes aprofitin el talent cultivat a les universitats. Si en cinc o deu anys això no passa, el projecte haurà fracassat des d'un punt de vista conceptual. Això és pel que ara caldrà lluitar.
Un exemple de tot plegat: totes les formacions polítiques -des del PSC a la CUP, no sabem què en diu el PP- coincideixen en què cal donar el màxim de vida a la zona agrícola i forestal de Mataró, sigui perquè s'explota com a tal o amb finalitats culturals i turístiques. Ara bé, què ha de fer, exactament l'Ajuntament? Òbviament haurà de construir camins per a poder transitar amb comoditat zones com les Cinc Sènies -o arranjar els ja existents- però més aviat la qüestió està en posar en valor el que representa aquesta porció de la ciutat per al conjunt dels ciutadans. Això es fa amb discursos, amb accions pedagògiques a les escoles i al carrer, amb accions de la mà dels ciutadans de la zona i de les entitats de l'àmbit medioambiental... amb molta sensibilitat. Fent molta política. Política, política, política.
Resumint: el canvi de paradigma que ens ha portat la crisi econòmica obligarà a fer més política que mai, menys inversió rutinària i a activar al màxim les neurones. Tan si es manté com si canvia, l'inquil·lí de LaRiera48 haurà de tenir molt en compte tot això.
La situació suposa un autèntic canvi de paradigma perquè els ajuntaments deixaran de ser el motor econòmic del municipi. Qui els substituirà? Hauran d'emergir amb força els sectors econòmics disposats a invertir de valent a casa nostra i d'aflorar les entitats i fundacions del Tercer Sector que, degudament ajudades pel sector públic, hauran de suplir algunes de les prestacions socials que fins ara donava aquest. Això vol dir una acció política molt més meditada i molt més subtil, molt més complexa, basada sobretot en la concertació: és hora de concertar amb els sectors econòmics, socials, culturals i esportius. Escoles bressol, per exemple: ja no serà possible seguir amb aquesta política de construir només places públiques d'escola bressol; si volem que tots els nens i nenes en tinguin no hi haurà més remei que concertar places d'escoles privades, com es fa a l'ensenyament primari i secundari.
I en segon lloc és hora de concertar amb la resta de la comarca, en el nostre cas. Mataró ja ha evolucionat en positiu els darrers anys en aquest sentit, però cal que es faci el tomb definitiu. L'anunci de l'alcalde Baron de convertir el projecte Mataró Marítim en Maresme Marítim va en la bona direcció, així com la de l'alcaldable Mora -ja de 2007- de crear una Agència de Redesenvolupament del Maresme. La capital del Maresme ha de ser un actor preponderant en el Consell Comarcal del Maresme, no només des d'un punt de vista polític sinó en la creació de sinèrgies i aprofitament de recursos. En aquest sentit, l'anunci del president de l'ens comarcal de què es planteja el cablejat amb fibra òptica de tota la comarca és un magnífic exemple: el Maresme serà una comarca puntera al país i socialment al màxim d'inclusiva si tira endavant aquesta acció històrca, que ajudar a fomentar el canvi productiu i en general la millora de les activitats econòmiques.
S'ha acabat l'època dels Ajuntaments totpoderosos, dèiem. S'ha acabat aquests programes electorals llarguíssims anunciant la creació de noves instal·lacions socials, culturals, esportives... Aquella idea una mica estàtica i repetitiva de dotar cada barri d'una escola bressol, una escola de Primària, un CAP, un casal d'avis i un centre cívic ha arribat a la seva fi. Perquè pràcticament tots els barris disposen d'aquests instal·lacions i perquè no hi haurà diners per fer-ne massa més. I per tant a partir d'ara no es tractarà de fer mil coses sinó petites accions molt ben definides. Hi ha moltes coses a arreglar, en el conjunt de la ciutat -avui mateix he passat per la cantonada de la Ronda Cervantes amb l'Avinguda Amèrica i la zona ajardinada que hi ha mereix una posada a punt immediata- però el futur no està en fer cent parcs més a la ciutat. Ara les coses han de ser una mica més subtils. La qüestió ara és reordenar, reorientar, ajuntar, redimensionar tot allò que ja existeix i connectar-ho al màxim. Sobretot això.
Tenim una ciutat amb moltes iniciatives i amb molta gent participant-hi. Però les tenim sovint desconnectades, petites, marginals fins i tot, en alguns casos. Això és el que ens fa ser petits, com a ciutat. I volem ser una ciutat gran, potent. Ara el que ens cal és que l'Ajuntament ajudi a crear nodes en cadascun d'aquests àmbits o que actui com a tal. Que convoqui, que incentivi, que proposi... però no disposi; haurà de buscar un equilibri exquisit entre ser promotor però no generador directe del que passi a la ciutat. La feina, d'alguna manera, està més en l'interior de les parets que en les façanes externes: en el Tecnocampus, per exemple, cal esmerçar tots els esforços en aconseguir que efectivament les universitats transfereixen coneixement a les empreses i aquestes aprofitin el talent cultivat a les universitats. Si en cinc o deu anys això no passa, el projecte haurà fracassat des d'un punt de vista conceptual. Això és pel que ara caldrà lluitar.
Un exemple de tot plegat: totes les formacions polítiques -des del PSC a la CUP, no sabem què en diu el PP- coincideixen en què cal donar el màxim de vida a la zona agrícola i forestal de Mataró, sigui perquè s'explota com a tal o amb finalitats culturals i turístiques. Ara bé, què ha de fer, exactament l'Ajuntament? Òbviament haurà de construir camins per a poder transitar amb comoditat zones com les Cinc Sènies -o arranjar els ja existents- però més aviat la qüestió està en posar en valor el que representa aquesta porció de la ciutat per al conjunt dels ciutadans. Això es fa amb discursos, amb accions pedagògiques a les escoles i al carrer, amb accions de la mà dels ciutadans de la zona i de les entitats de l'àmbit medioambiental... amb molta sensibilitat. Fent molta política. Política, política, política.
Resumint: el canvi de paradigma que ens ha portat la crisi econòmica obligarà a fer més política que mai, menys inversió rutinària i a activar al màxim les neurones. Tan si es manté com si canvia, l'inquil·lí de LaRiera48 haurà de tenir molt en compte tot això.
Comentaris