Què pensa Pep Plaza de l'alegria?*


Episodi de Valors.tv on es reflexiona sobre el valor de l'alegria amb Pep Plaza.

Com diu Francesc Torralba, la persona alegre no és la que riu quan tot li va bé, sinó que ho fa, serenament, també quan les coses no acaben de rutllar i, sobretot, la que mira d’animar la vida dels altres. A partir d’aquí, amb el cor a la mà, podríem confirmar que Pep Plaza és una persona alegre. En un sentit profund. No perquè es passi el dia rient. Ell, en realitat no és massa de riure. Si de cas somriu i encara ho fa amb aquella cara de tímid i ulls aixinats, que demostren una immensa sensibilitat i bonhomia. Somriure és un riure més subtil, més profund, menys evident.

Pep Plaza (Mataró, 1972) té clar que una cosa és l’alegria epidèrmica, la que es genera davant la seva persona, per exemple, en raó de la seva popularitat, quan va a un lloc i una altra de ben diferent l’alegria interna, que surt del més profund de l’ésser. Una significa “estar alegre” i l’altra “ser alegre”. Ell és clarament dels segons i té clar perquè: en la mesura que està agraït de la feina que fa. Això és el que porta a cultivar l’alegria cada vegada que puja dalt l’escenari o s’enfronta davant les càmeres de televisió i imita personatges com Guardiola, el Rei, el Príncep, Zapatero, Rajoy, Nuñez, Gaspart, Carod-Rovira, Matías Prats, Quim Monzó, Albert Om, Pujol o Llach: “L’alegria parteix de fer el que t’agrada. La meva actual feina durant molts anys ha estat el meu hobby, el que feia després de treballar. N’estic molt agraït”.

 El còmic també es refereix a la seriositat, a la gravetat, de la seva feina, tot i que paradoxalment consisteixi en fer riure la gent, en transmetre alegria. D’una forma semblant a com descriu aquesta sensació Joan Pera, un dels seus referents –i imitats-. “Tothom que ve a veure’t espera passar una bona estona perquè ha pagat una entrada. Si has tingut un mal dia o has tingut alguna situació traumàtica, has de ser capaç de superar-ho. Dalt l’escenari t’has de transformar”, apunta. Com s’aconsegueix? “Has de tenir un esperit positiu. Costa, evidentment, més que en altres feines”. En tot cas, creu que hi ha un excés de mitificació a l’hora de buscar el riure extrem de l’espectador: “A vegades pensem que si la gent no riu a cor que vols o ho fa menys que en un altre dia, no s’ho ha passat bé. No té perquè. Si la gent està atenta, no xerra i no marxa... ja està bé. Tan vàlid és el riure com el somriure. Suposo que l’alegria és més aviat això”.

 Per en Pep Plaza, l’alegria va lligada a ser positiu. I agraït. “He d’estar content i agraït pel que faig, per com em guanyo la vida. L’alegria i el transmetre alegria és una part molt important de la nostra vida”, conclou.

* Publicat al número de maig de la revista Valors [web].

Comentaris

Entrades populars