[LaRiera48] La gran batalla entre PxC, PP i PSC a Rocafonda i Cerdanyola*

En aquests moments, de forma soterrada, es lliura la batalla crucial de les properes eleccions municipals mataronines als barris de Rocafonda i Cerdanyola, amb una alta taxa d’immigrants extracomunitaris. És una batalla a tres bandes entre el PSC, que ara fa un any va perdre tres mil vots en aquests dos espais; Plataforma per Catalunya, que va recollir aquests sufragis d’una forma claríssima; i el Partit Popular, que aspira a quedar-se’ls a la propera contesa electoral. Aquest transvassament de vots dels socialistes cap a la formació identitària –segons es defineixen ells mateixos- va ser un dels dos elements que van propiciar el relleu a l’alcaldia i l’arribada del primer alcalde no socialista de la capital del Maresme en 32 anys, Joan Mora, de CiU. L’altre, òbviament, va ser la pujada de gairebé tres mil vots –de 8.343 vots (21,04 per cent) a 11.081 (24,78 per cent)- del propi Mora, tot i no ser tampoc el millor score de la història dels nacionalistes a Mataró. És a dir que la recuperació o no per part del PSC d’aquests tres mil vots que se li van escapar dotze mesos enrere per no haver prestat prou atenció a les problemàtiques dels autòctons, serà la clau per poder capgirar la situació i recuperar l’alcaldia. Si per contra, és el PP qui és capaç d’arrabassar aquest vot a Plataforma, les opcions per configurar, aquest cop si, un executiu de centredreta a Mataró pugen molts enters –o fins i tot d’aconseguir l’alcaldia-. I si Plataforma és capaç de mantenir aquesta potent bossa de vots, el 2015 ens podríem tornar a trobar en una situació d’un cert bloqueig institucional com en l’actual mandat.

Dels tres partits en dansa, és obvi que la lluita més forta s'està produint entre el PP i PxC. Els populars saben que cada vot que “mantingui” Plataforma és un vot menys per a ells i, amb la vista posada en Badalona i l’exitosa campanya de l’alcalde Garcia-Albiol, han decidit posar la directa i disputar a Mònica Lora, vorejant els límits del que és tolerable èticament, el cor dels votants del PxC, a la manera de Sarkozy amb el Front Nacional dels Le Pen, diguem-ne. Twitter, en l’àmbit mediàtic, i els bars i espais recreatius d’entitats d’aquestes zones, en l’àmbit presencial, són els dos camps complementaris on es lliura la batalla. “La fira de #Mataró seria encara més bonica si no semblés tant un poble del Senegal”, va retuitejar el cap dels populars mataronins a partir d’un missatge d’un jove del seu partit el 27 de maig. López, llastimosament, traspassa límits que els populars mataronins sempre havien contemplat. En aquesta línia s’ha d’entendre les mocions que PP i PxC han presentat al ple de juny i que demanen l’actualització del preu de lloguer que paguen les dues mesquites de la ciutat i el pagament de l’IBI corresponent.

 Per la seva banda, els nous dirigents del PSC, amb por de no quedar endarrerits en la lluita electoral, han començat el procés de recomposició del seu discurs en línia precisament amb els seus homòlegs badalonins, que han endurit el discurs en immigració, i es mostren ara disposats a estudiar mesures polèmiques però sensates com que els immigrants extracomunitaris no tinguin un accés automàtic a prestacions no bàsiques com les ajudes a lloguers. D’altra banda, el partit ha multiplicat la seva presència en els dos citats barris per tal de reconnectar amb el seu electorat natural.

Queden tres anys per les eleccions, però els partits ja lluiten per no perdre pistonada allà on creuen que els serà més necessari.

* Article publicat al Tribuna Maresme de juny.