dilluns, de juny 11, 2012

Què pensa Lluís Bassat sobre la tenacitat*


Valors.tv sobre la tenacitat entrevistat l'abril de 2011.


Lluís Bassat (Barcelona, 1941) ha demostrat al llarg de tota la seva carrera una tenacitat fora de dubte. Vinculada a la imaginació, a l’esforç, al desenvolupament de les intel·ligències.  Per ell, és un valor absolutament clau: “Si no tens tenacitat, per molts altres valors que tinguis, no vas enlloc”.

La conversa es desenvolupa en un dia rúfol, que és quan costa més ser tenaç, comentem. De manera que li pregunto per moments en què un no se’n surt i cal ser tenaç. Assegura que la vegada que més tenaç ha hagut de ser és, precisament, quan va obrir la seva agència de publicitat: “Durant els cinc primers anys, cada any un client va fer suspensió de pagaments, de manera que tot el que guanyàvem no ho arribàvem a cobrar. Cinc anys! Vaig estar a punt de deixar-ho, pensant que allò no era per mi, que era un mal negoci. Però amb la tenacitat que vaig aprendre de petit i creient que jo, d’allò, me’n podia sortir... me’n vaig acabar sortint”, rememora.

Lluís Bassat ens posa com a exemple de tenacitat el procés que va seguir per a dur a terme una de les seves campanyes més famoses, la del Som sis milions. “Vaig estar tres mesos treballant-hi, vaig arribar a fer mil eslògans i centenars de campanyes diferents... però no n’estava satisfet. Un dia, anant a Zurich amb avió, sento que la hostessa diu: ‘Estem a punt d’aterrar a Zurich, una de les ciutats importants de Suïssa, un país de sis milions de persones’. I recordo que jo vaig pensar: ‘Ostres, doncs nosaltres també som sis milions!’. I vaig veure que ja ho tenia”. I així, moltes vegades: “Després de mesos de treballar en una cosa, arriba un dia que se t’encén la bombeta i ho treus. Ara, per aconseguir-ho, una persona ha de ser autocrítica, veure que allò que ha fet no està prou bé. I si no tens força de voluntat... no ho fas. No tenir mandra és clau”.

La tenacitat és un valor que Bassat troba a faltar, també en el món dels publicistes: “Hi ha gent boníssima, molt bona, però que es distreu, que on pot mantenir l’atenció més de mitja hora en la mateixa cosa”. Una tenacitat, ens alerta, que no s’ha de confondre amb l’obstinació cega sinó amb estirar al màxim les nostres possibilitats. “El tossut no escolta els altres, va a la seva, en canvi el tenaç sí que escolta, es deixa ajudar però sap on vol arribar”.

“El secret de la tenacitat és creure’s-ho, treballar i continuar treballant, no aixecar mai la bandera blanca. No rendir-se mai. La vida és dura però si t’hi esforces, les coses surten”. Doncs paraula d’Stone, que deia aquell.

* Article publicat a la revista Valors el mes de juny.