dimecres, d’abril 17, 2013

Ramon Folch: contrariar la tendència a 'L'Avenç'

Poques vegades faig una entrada en aquest bloc en base a les paraules que hagi pogut sentir a la televisió o llegir a la premsa o revistes, també sovint per falta de temps, però en el cas de l'entrevista amb el sociecòleg -que no biòleg, alerta- Ramon Folch apareguda a L'Avenç 388, amb data de març de 2013, vull fer una excepció. Des que vaig llegir el que ara transcriure, el meu cap vull al voltant d'allò mil vegades reflexionat: què ha de fer un polític? Ha de liderar, d'acord, però en quin sentit? Posant-se al costat de la majoria de la societat, del capteniment majoritari, com ara pot estar fent el president Mas en el procés sobiranista? O defensar -si cal- una opinió contrària a la dels grups d'opinió més poderosos del moment, com ahir deia Joan Majó en una conferència a Mataró, on afirmava que -tenint en compte que segur que caldrà pactar, d'una manera o altra- potser serà més dolorós aconseguir la independència que no canviar l'status quo espanyol?

Però quines són les afirmacions de Ramon Folch a les que feia referència al principi i que m'han fet rumiar una bona mica aquests darrers dies a l'entorn de la qüestió? "Al meu entendre, la tasca del polític en general, i la del governant en concret, és contrariar la tendència. Si la tendència porta allà on vols arribar, no s'ha de fer res. (...) La gràcia de governar és contrariar la tendència, quan la tendència no és adequada. La governança és l'art d'identificar la realitat i de contrariar-la per a l'obtenció d'uns objectius determinats". Conclusió: el governant, sobretot, ha de tenir un projecte, un somni cap al que ha de caminar. Si no hi ha projecte, en realitat, no hi ha política.

Després de fer aquesta reflexió sobre el lideratge polític, el socioecòleg Ramon Folch trasllada el concepte al món de l'educació: "L'home és per naturalesa una bèstia i és justament la societat, és a dir la cultura, el que el fa acostar a la "bondat", que no és pas una condició biològica, sinó un constructe cultural. Aquesta funció bonista, en el món de l'educació s'ha traduït en aquests corrents que es pensen que la funció de l'escola és entretenir les criatures. I no: la funció de l'educació és contrariar les criatures perquè adquireixin tot allò que, espontàniament, no adquiririen. Aquests moviments hiperpermissius són molt reaccionaris".

Crec que són paraules d'una lucidesa excepcional, francament. Aquí us les deixo perquè hi rumieu també vosaltres.

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.