Cultura Blackberry

La llumeta vermella que parpelleja i il·lumina el sostre del dormitori cada nit en rebre un correu electrònic intempestiu, la vibració seductora de l'aparell a la teva butxaca en qualsevol situació, la impossibilitat d'atendre una trucada i el lament que suposa no fer-ho, aprofitar qual-sevol moment d’espera per consultar Internet o els correus pendents... Són instantànies, pensaments, d'una vida al costat d'una Blackberry. Aquesta mena d'aparells, equivalents a l'Iphone i companyia, ofereixen la possibilitat d'enviar i rebre correus electrònics i d'accedir a la xarxa sempre i des de qualsevol lloc (sempre que es tingui connexió, és clar) a més de les habituals trucades i missatges de text. Això vol dir que es pot respondre un correu electrònic o una invitació de la xarxa social Facebook instantàniament, amb la comoditat que suposa anar despatxant els assumptes de mica en mica. Connexió permanent i ubiqua a la xarxa. Deixes d’estar enganxat a la pantalla de l’ordinador i la teva atenció se centra en l’aparell. Això, al seu torn, genera un nou desafiament: tothom espera ser respost de forma ràpida; l'interlocutor que t'envia un email acostuma a saber que el reps de forma instantània, de manera que entre la recepció i la resposta, l'emailant percep l'espera com a insuportable. Visca la productivitat!

La vida al costat d'una Blackberry, a més a més, porta a la fragmentació de qualsevol conversa, trobada o reunió. En el moment més insospitat l'aparell pot començar a xiular -a vegades de forma tempestuosa i desagradable, si no es té la cura de silenciar-los- i reclamar la teva presència. Una reunió amb membres de la comunitat Blackberry pot ser, en aquest sentit, una autèntica successió d'atura-des i reinicis. Un diàleg absolutament coitus interruptus. I com que, en el món de l’administració i els negocis, tothom es comunica amb aquesta tecnologia, no hi ha excuses per no contestar. Vaja, és el que s’imposa. Un veritable maldecap per a molts, doncs, i el plaer d’estar sempre al peu del canó pels workoholics, els malalts de la feina.

No tot és important, i encara menys coses són urgents. No tot es pot parar o suspendre, ni que sigui momentàniament. Hi ha espais de la vida que han de restar verges a aquesta cultura Blackberry, convertida pràcticament en una extensió dels nostres dits. Aquests aparells no tenen perquè estar amb so constantment; cal anar adaptant aquesta possibilitat al lloc on som: en un bus apaguem-lo, enmig del carrer donem-li volum. Cal pensar l'ús de la Blackberry, diria el bon amic Francesc Grané, col·laborador d’aquesta revista Valors. Tot plegat, un nou desafiament en la cultura postmoderna. Un altre, vaja, que exigeix fer servir més que mai el cap per posar les noves tecnologies al nostre servei i no a l’inrevés. El mateix de sempre, si. Tan difícil com cada vegada que apareix a les nostres vides una nova possibilitat tecnològica i amb ell un camp d’usos i malusos insondable. La resposta, encara que ens facin creure que no, és només nostra. No ho dubteu.