Peret segueix sense tenir-ne prou

Un servidor, que va saber de l'existència de Peret en veure'l com una de les icones musicals dels Jocs del 92 i no va ser fins més tard que en va descobrir la seva vinculació amb Mataró, va tenir la sort d'entrevistar-lo, per a Mataró Ràdio, amb motiu de la sortida del seu darrer disc. Era a principis de 2007, un dimecres a la tarda, a la cuina de la casa que té a pocs metres del mercat de Sant Antoni, a Barcelona. Va ser extraordinariament acollidor i gentil. L'escena tenia el seu què: jo, un jovenet de Mataró, entrevistant un avi nascut a Mataró enmig d'una taula parada amb mantell blanc i els utensilis habituals d'una cuina. No sé perquè la vam fer allà, però el cert és que va provocar una intimitat que es notava a la conversa final.
Vaig retrobar-hi uns mesos després, el setembre de 2007, en un acte d'homenatge que li van preparar els Amics de la ciutat a la sala d'actes Caixa Laietana de la capital del Maresme, on jo actuava de copresentador juntament amb Ricard Bonamusa, que el coneix molt d'aprop [notícia a capgros.com i a El Tot Mataró]. Aquell dia, com ja vaig explicar aquí, Peret em va dir que les seves cançons eren molt populars a indrets com Argentina, encara que potser no el nom de l'autor, cosa que vaig poder comprovar que no era certa: enmig de Buenos Aires el nom de Peret no es fa estrany. Estàvem davant un personatge conegudíssim, aquí i a l'altra punta de món.
Un personatge àmpliament popular i que manté una gran humanitat: té un sentit de la caritat molt acusat i això fa que esmerci moltes hores al costat dels malalts, un detall que va revelar en aquella vesprada a Mataró (“L’economia no té res a veure amb la felicitat. Sembla estrany però jo sóc feliç anant a visitar malalts”, va dir). De fet també allà va explicar que precisament això és el que li va permetre triomfar en el món de la música: la malaltia d'un oncle seu el va portar de tornada d'Amèrica a Catalunya i va provocar l'encontre amb les discogràfiques que l'encimbellarien als altars de l'èxit durant molts anys. Aquests gestos, aquesta humanitat, és el que ha permès a dia d'avui seguir sent un gran músic, un gran comunicador i un mataroní de socarrel, molt estimat pels seus conciutadans. Que sigui per molts anys.
Comentaris