Vint anys de 'Indiana Jones y la última cruzada'

Una escena dels compassos inicials de la pel·lícula. L'Indy descobrirà que res és el que sembla, tampoc la identitat del suposat contractador que apareix a les imatges.

Com que ja he explicat en aquest bloc tot el que se'm passava pel cap sobre els vint anys del Mur de Berlín i l'ensulsiada dels règims del socialisme real a l'Est d'Europa, he estat repassant altres efemèrides del moment i, per art de màgia, he recordat que ara es compleixen vint anys de l'estrena de la meva pel·lícula preferida, Indiana Jones y la última cruzada. Dic el títol en castellà perquè la primera de les trenta vegades que dec haver vist la pel·lícula va ser en castellà i de fet la versió en català no la vaig veure fins molts anys després, quan el meu cap ja havia memoritzat els diàlegs en castellà, uns diàlegs boníssims, plens d'humor, que em venen al cap constantment davant moltes situacions quotidianes (el mateix em passa amb L'Estel de Natzaret, Els Pastorets, cosa que demostra que sóc una mica friky). Uns diàlegs que, en la línia del que deia l'altre dia en un post, no estan a l'alçada, en català.

La pel·lícula va ser un èxit comercial tan gran com les dues anteriors parts de la saga, però aquesta tercera tenia molts valors afegits, especialment la possibilitat d'endevinar la profunditat del protagonista -un nen fet home a qui el seu pare no va fer cas de petit i a qui la mare se li va morir de petit-. De fet, tot i que l'objectiu de l'Indiana Jones és el Sant Grial, la copa amb què Jesucrist va repartir el vi la nit del Sant Sopar, a la part final de la pel·lícula es demostra que la recerca real era la del pare; retrobar el seu pare. El Grial no és més que un símbol: a vegades la recerca material ens permet fer una recerca íntima. Recordo haver llegit una crítica al film, anys després de la seva projecció, on se subratllaven tota una sèrie d'elements que permetien llegir-la d'una forma molt més suggerent del que se suposa que un film comercial com aquest possibilitaria. Raó de més per assegurar que comercialitat i profunditat no tenen perquè anar deslligats de la mà.

El record de la tercera pel·lícula d'Indiana Jones és encara més fort després d'haver patit l'extemporània quarta entrega el maig de l'any passat. Tot i que un segon visionatge, aquest estiu, m'ha tranquil·litzat un xic, el cert és que no està al nivell de les seves predecessores, ni de lluny. Però aquesta és una altra història.

El DDM regala entrades per anar a veure en directe Billie The Vision & The Dancers
El Diaridelamusica.com sorteja quatre entrades pel concert que els Billie The Vision & The Dancers faran aquest divendres dia 13 a la Sala Privat de Mataró amb l'impuls de Caixa Laietana. Només cal que entris a l'esdeveniment del concert que els responsables del projecte han incorporat al perfil del Diaridelamusica.com del Facebook i deixis en el mur de l'Esdeveniment el teu correu electrònic. El dijous 12 de novembre en directe per Mataró Ràdio informarem dels guanyadors -que també rebran un email confirmant-ho. Apunta't al sorteig entrant a l'Esdeveniment del ddM al Facebook clicant aquí.