[LaRiera48] Mireia Ràfols al Mataró Marítim: molt bé però escandalosament tard

El diari El Punt, avui dimarts, obre portada en clau local amb l'anunci que el govern municipal i l'alcalde Baron en particular han decidit situar la "recuperada" Mireia Ràfols, històrica funcionària municipal, com a responsable del projecte Mataró Marítim i de l'eix Mataró-Granollers. Càrrec de confiança amb el govern tripartit a Barcelona, Ràfols havia demanat el retorn a l'Ajuntament on va entrar el 1989, però per tal de no desfer l'actual equilibri de càrrecs a l'IMPEM i ocupar la plaça de cap d'àrea del Departament d'Innovació i Promoció de la Ciutat que estava vacant des de fa sis mesos, l'alcalde Baron ha pensat en fer de la necessitat virtut i donar-li aquest responsabilitat que inclou dues matèries absolutament claus pel futur de la ciutat, sinó les més importants. La maniobra recorda exactament al que va passar quan Jordi Marín va tornar -després de tres setmanes- com a secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Govern de la Generalitat el 2006: el projecte de la TDT comarcal estava en els seus inicis i Baron va encarregar a Marín -amb un perfil molt tecnològic i no periodístic- que vetllés per la posada en marxa del canal.

És francament sorprenent i entristidor veure com les decisions es prenen, sovint, més en funció de les circumstàncies que no pas de les apostes fermes del govern. O com una cosa es subordina a l'altre. Perquè durant quatre anys no hi ha hagut un responsable del Mataró Marítim? La idea de treballar de conjunt amb Granollers és molt més recent i encara seria excusable, però la del Mataró Marítim no. Tema estrella del Paulí Mojedano de les municipals de 2007, que va saber reconvertir una comissió pràcticament irrrellevant sobre el Front Marítim en un pla ambiciós i complet sobre la reorientació del conjunt de la ciutat cap al mar, el projecte s'ha estat tot el mandat sense pressupost ni una persona -un tècnic- encarregat específicament de treballar-lo. I tots sabem que un pla d'aquestes característiques, sense un responsable, una oficina i una dotació pressupostària és paper mullat.

No faré el discurs de criticar els càrrecs de confiança: és obvi que en aquestes dues matèries, aquest càrrec feia falta, per exemple. Per tant la decisió per tant és bona, intrínsecament. Però arriba absolutament fora de termini i escandalosament a prop de la campanya electoral.

Comentaris

Entrades populars