[LaRiera48]: PSC, una llista d'urgència
Aquesta setmana passada s'ha donat a conèixer la llista que el Partit dels Socialistes de Catalunya, la força hegemònica a la ciutat a les eleccions municipals des de 1979, presentarà a les eleccions del proper 22 de maig. La baixa d'Alícia Romero, que va comunicar la seva renúncia a tornar-se a presentar ja fa unes setmanes, era la única coneguda dins la llista dels socialistes locals. A banda d'aquesta absència, de per si prou eloqüent, ningú sabia massa quins serien els noms que integrarien la llista. Pràcticament ni els responsables de redactar-la, de fet. Diverses qüestions han anat retrassant la concreció dels noms i els números que havien d'ocupar en un procés extenuant que s'ha completat sobre la marxa.
Es donava per segur que Joan Antoni Baron explicitaria la seva aliança política amb Montse López oferint-li un lloc molt destacat a la llista i que obtindrien també bonificacions pels serveis prestats Quico Melero -finalment el cinc- i Ivan Pera -que serà el vuitè de la llista-. La gran incògnita era saber què passaria amb Ramon Bassas i el cert és que fins que el jutge del cas Can Fàbregas no va decidir sobresseir la causa, l'actual primer secretari del PSC i mà dreta de Baron des que va prendre les regnes de la ciutat, el 2004, no es va veure en cor de tirar endavant l'opció personal de deixar la política. L'altra gran pregunta era conèixer la decisió final de la presidenta dels socialistes locals, Consol Prados, que per un costat es trobava amb la necessitat de visualitzar la seva implicació amb el projecte local que formalment capitaneja i per l'altra sembla cridada a anar adquirint cada cop més paper en el PSC que s'haurà de reconfigurar a partir del congrés de la propera tardor. Finalment Prados va decidir acceptar l'oferta d'acompanyar Joan Antoni Baron en el segon lloc de la llista, tot i que el portal dels serveis informatius de Mataró Ràdio, MataróNotícies.cat, havia avançat dilluns que la número 2 podia ser la pròpia Montse López.
Aquesta és la primera llista electoral escrita pel propi Joan Antoni Baron, de forma molt personal, on ha jugat amb valors segurs i persones absolutament lleials, de la seva estricta confiança personal. És així que l'actual alcalde ha situat en el número 4 de la llista a Maria Carme Maltas, actual gerent de la Fundació Maresme, regidora en dos governs de Manuel Mas, de 1983 a 1991. I en el sisè lloc Joan Antoni Ciller, promotor d'EPMA Solidària, "Mataroní de l'Any" segons la revista El Tot Mataró per votació popular, que ha entrat al partit els darrers anys sota l'estela del propi Baron -l'anunciada presència en llocs capdavanters de Pere Vilaseca al final no s'ha concretat-. D'altra banda, Baron ha castigat el sector provinent de la JSC: Ana Barrera, regidora de Joventut aquest mandat, cau de la llista i l'altre gran representant d'aquest àmbit, Carlos Fernàndez, és injustament mantingut en posicions altes de la llista -serà el número 9, tot i haver actuat de lampista oficiós del govern-.
Aquesta és una llista sobtada, d'urgència, amb la qual Baron però ha expressat la confiança necessària per poder governar durant quatre anys que seran molt durs per a tothom però especialment per a l'administració local. Trobar persones que es vulguin dedicar a la política local, a més, és una feina autènticament difícil, però el cert és que a Baron se li ha tirat el temps a sobre i ha acabat fent la llista que ha pogut, segurament no la que hauria volgut. Això, però, no l'eximeix de responsabilitat: especialment greu resulta certificar la dificultat d'oxigenar la candidatura socialista local amb nous perfils manllevats de la generació d'entre 30 i 45 anys, probablement el hàndicap més gran que té l'equip amb què Baron es presenta a les eleccions. Només si aquesta llista torna a ser la més votada el 22 de maig sabrem fins a quin punt les fortaleses superen les mancances detectades de bell antuvi.
Es donava per segur que Joan Antoni Baron explicitaria la seva aliança política amb Montse López oferint-li un lloc molt destacat a la llista i que obtindrien també bonificacions pels serveis prestats Quico Melero -finalment el cinc- i Ivan Pera -que serà el vuitè de la llista-. La gran incògnita era saber què passaria amb Ramon Bassas i el cert és que fins que el jutge del cas Can Fàbregas no va decidir sobresseir la causa, l'actual primer secretari del PSC i mà dreta de Baron des que va prendre les regnes de la ciutat, el 2004, no es va veure en cor de tirar endavant l'opció personal de deixar la política. L'altra gran pregunta era conèixer la decisió final de la presidenta dels socialistes locals, Consol Prados, que per un costat es trobava amb la necessitat de visualitzar la seva implicació amb el projecte local que formalment capitaneja i per l'altra sembla cridada a anar adquirint cada cop més paper en el PSC que s'haurà de reconfigurar a partir del congrés de la propera tardor. Finalment Prados va decidir acceptar l'oferta d'acompanyar Joan Antoni Baron en el segon lloc de la llista, tot i que el portal dels serveis informatius de Mataró Ràdio, MataróNotícies.cat, havia avançat dilluns que la número 2 podia ser la pròpia Montse López.
Aquesta és la primera llista electoral escrita pel propi Joan Antoni Baron, de forma molt personal, on ha jugat amb valors segurs i persones absolutament lleials, de la seva estricta confiança personal. És així que l'actual alcalde ha situat en el número 4 de la llista a Maria Carme Maltas, actual gerent de la Fundació Maresme, regidora en dos governs de Manuel Mas, de 1983 a 1991. I en el sisè lloc Joan Antoni Ciller, promotor d'EPMA Solidària, "Mataroní de l'Any" segons la revista El Tot Mataró per votació popular, que ha entrat al partit els darrers anys sota l'estela del propi Baron -l'anunciada presència en llocs capdavanters de Pere Vilaseca al final no s'ha concretat-. D'altra banda, Baron ha castigat el sector provinent de la JSC: Ana Barrera, regidora de Joventut aquest mandat, cau de la llista i l'altre gran representant d'aquest àmbit, Carlos Fernàndez, és injustament mantingut en posicions altes de la llista -serà el número 9, tot i haver actuat de lampista oficiós del govern-.
Aquesta és una llista sobtada, d'urgència, amb la qual Baron però ha expressat la confiança necessària per poder governar durant quatre anys que seran molt durs per a tothom però especialment per a l'administració local. Trobar persones que es vulguin dedicar a la política local, a més, és una feina autènticament difícil, però el cert és que a Baron se li ha tirat el temps a sobre i ha acabat fent la llista que ha pogut, segurament no la que hauria volgut. Això, però, no l'eximeix de responsabilitat: especialment greu resulta certificar la dificultat d'oxigenar la candidatura socialista local amb nous perfils manllevats de la generació d'entre 30 i 45 anys, probablement el hàndicap més gran que té l'equip amb què Baron es presenta a les eleccions. Només si aquesta llista torna a ser la més votada el 22 de maig sabrem fins a quin punt les fortaleses superen les mancances detectades de bell antuvi.
Comentaris