Tercer capítol de 'Nosaltres, els maresmencs' i 'Pantalla Oberta' especial

Aquest dimecres al vespre hem tancat l'emissió de Nosaltres, els maresmencs i, d'alguna manera, la setmana temàtica que m1tv proposava als seus telespectadors des de dilluns al vespre, amb l'emissió [aquí] d'una edició especial del programa de debat Pantalla Oberta al voltant de les qüestions que suscitava la pròpia minisèrie. Hi han intervingut Albert Calls, el director i alma mater d'aquest projecte que ens ha tingut més d'un any treballant, el gerent del Consell Comarcal del Maresme Eladi Torres i el periodista Saül Gordillo, que també apareix al metratge -de fet és el darrer dels convidats-. Ha estat un debat curt, de només trenta minuts de durada, però on s'han fet consideracions de gruix sobre la pròpia concepció de la comarca, que crec que es troba en un punt d'ebullició després d'anys d'estancament -i no ho dic perquè ara haguem fet nosaltres aquesta minisèrie-.

Déu n'hi do la moguda que hem generat aquests dies. Des de Clack [web] i Claraboia [web], les dues productores del projecte, i des de la pròpia m1tv [web] n'estem molt contents. I jo, com a director del projecte amb l'Albert Calls, especialment. Perquè aquest era un producte arriscat, "televisió d'autor", dèiem ahir mig en broma mig seriosament. Un producte difícil d'entendre si no s'està una mica al cas de la realitat de la comarca. Un producte amb una factura àudiovisual poc habitual en televisió local, una mica antiestètica, no buscant la perfecció visual sinó la màxima versemblança amb la realitat, la màxima transparència -per això es veun constantment als càmeres o a mi mateix aguantant el micro-. Un producte per tant difícil, que temíem que no acabés de quallar. I creiem que, entre qui ho havia de fer, ho ha aconseguit perfectament.

Hem fet un camí llarg des que vam parir aquest projecte, mitja dotzena d'anys. Ens ha costat molt temps i diners tirar-lo endavant. Jo he après moltes coses, tan des del punt de vista àudiovisual, com sobretot de la comarca de Maresme, que a mica en mica vaig sentit una mica més meva. Hem fet, doncs, un nou somni realitat; ara és qüestió de perseguir-ne de nous.

Podeu veure el capítol 1 aquí i el capítol 2 aquí.