'Nosaltres els maresmencs', una minisèrie de Clack i Claraboia a partir del món d'Albert Calls

Eloi Aymerich, Albert Calls i Mateu Ros, dalt del vaixell del tercer, prop del port de Llavaneres durant el rodatge del tercer dia. A la càmera, Toni Veas, el realitzador del documental. Foto: J.S.

Ha arribat l'hora de treure a la llum una nova aventura llargament larvada a l'interior de les parets de Clack [web]. Es diu Nosaltres, els maresmencs. Una road-movie de Montgat a Calella [web] i és una minisèrie televisiva que pretén plantejar per enèssima vegada el debat sobre l'existència de la comarca del Maresme -i la necessitat, o no, d'articular-la-. No és, però, una enquesta, sinó que parteix del convenciment de l'Albert Calls -cabrerenc però maresmenc universal; costa trobar un poble on no hagi fet una revista o col·laborat amb alguna iniciativa cultural- de què si, que el Maresme existeix, o si més no que en un determinat moment, després de la represa democràtica, va existir en el mapa mental de la gent de la cultura i la comunicació.

El projecte, expressat en tres episodis d'una hora de durada cadascun, s'emetrà per M1TV el dilluns dia 28, el dimarts 29 i el dimecres dia 30, aquest darrer dia amb un Pantalla Oberta especial per reflexionar sobre el que s'hagi dit a l'emissió, i compta amb el suport del Consell Comarcal del Maresme. Durant aquests 180 minuts de pel·lícula, s'entrevisten fins a 27 personalitats de l'àmbit de la cultura, la història, la comunicació i la política, tots ells relacionats amb les peripècies vitals de l'Albert Calls. S'hi fan reflexions profundes, en clau de passat, present i futur i no hi falten les crítiques cap a la classe política ni les instucions locals i comarcals. Tot, però, des d'un punt de vista casolà, fresc, divertit, sense buscar una trascendència absoluta al tema. És més, hi ha moment autènticament còmics que segur que faran riure de valent els espectadors.

El projecte va néixer ara fa cinc o sis anys, en un dinar a la plaça de Cuba, al restaurant Mezzaluna. Érem la Judith Vives, l'Albert Calls, l'Òscar Fernández i un servidor, que en aquella època treballàvem tots a Capgròs, excepte l'Albert, que era -ha estat i serà, em temo- un freelance sempre. De tant en tant, quan passava per la seu del carrer Sant Benet, dèiem: "Va, anirem a dinar un dia". I un dia vam anar a dinar i no sé com, l'Albert va comentar aquesta idea seva de recórrer la comarca de punta a punta, sense gastar ni un duro, entrevistant totes les persones que l'han conformat tal com és. Parlant de la comarca, de la cultura... era una idea inicial, un esbòs, que el pas del temps aniria polint. Aquí va néixer la idea del Maresme Low Cost, que és com hem conegut el projecte, de forma provisional, fins fa molts pocs dies. Després d'aquell dinar li vaig dir a l'Albert que allò era una bona idea i que seria molt divertit dur-la a terme. Però la conversa es va quedar aquí.

La primavera de l'any passat els elements es van conjuminar per a dur a la pràctica l'experiment, que presentava la seva complexitat. Primer per la complicitat dels companys de Claraboia, que amb Toni Veas al capdavant, s'han ocupat de tota la gestió àudiovisual del producte. Després per la disponibilitat de dates de tots plegats. I no sé massa com vam decidir incorporar un alter ego a la història de l'Albert, el seu Sancho Panza particular, que li serviria d'sparring, de company de viatge. L'Eloi Aymerich, una generació per sota de l'Albert i company meu d'aventures a Clack, vam pensar que seria el convidat perfecte d'aquest esbojarrat viatge.

I ens vam llançar a l'aventura, com ens agrada fer-ho a Clack: el 8, 9 i 10 de setembre de l'any passat vam recórrer la comarca, durant tres dies en què vam dormir poc i suar molt, de punta a punta. Vam anar a peu, en tren, en cotxes d'altres, en vaixell i en autobús. En 72 hores vam recórrer el món que l'Albert ha vist néixer, créixer i pràcticament morir durant un quart de segle. Vam gravar molt i de la manera en què ho havíem previst: a sac, sense impostures, sense buscar la nitidesa visual ni sonora, generant un producte absolutament viu, fresc, que els espectadors puguin tocar gairebé amb les mans. Un to, un estil, que després d'hores i hores de muntatge aquest desembre, gener, febrer i març amb en Toni Veas s'hauran plasmat en els tres episodis del que finalment es diu Nosaltres, els maresmencs, parafrasejant el valencià Fuster.

El dia 23, a 2/4 de 9 del vespre, a Can Lleonart d'Alella, en farem la presentació. Us hi esperem a tots.