Identitats que es construeixen*
El periodista i escriptor cabrerenc Albert Calls té la teoria que Mataró és un immens forat negre que xucla la seva pròpia energia cap endins. Jo, que vaig caure en aquesta olla gegant de petit, pateixo d'aquest síndrome. Un dia, però, l'Albert, que és el maresmenc més maresmenc que ha existit mai, va irrompre a la meva vida i em va rescatar del parc temàtic mataroní. Em va agafar de la mà i em va portar a conèixer aquells que han fet comarca durant molts anys a partir de la cultura. "Espera, Calls, que ho gravarem tot!", vaig dir-li, per poder conservar la lliçó ben apresa.
L'Albert em va fer conèixer persones magnífiques que no havia vist mai i reconèixer espais trepitjats però no compresos. A l'antiga biblioteca de Can Manent de Premià de Mar, per exemple, em va explicar com va conèixer el seu antic responsable, en Martí Rosselló, el propietari d'aquesta 'Galeria' maresmenca fins la seva mort. En Calls em va fer entendre que les identitats són canviants i que es construeixen en el dia a dia; al Maresme també. Sentir-se d'un lloc és una decisió que cadascú pren només si vol. De tot plegat, de tots aquests aprenentatges, n'hem fet una minisèrie que aquest dilluns s'estrena a M1TV, la televisió pública comarcal.
Avui passejo per Premià de Mar i mentre veig la gent esmorzant a la Gran Via penso que sí, que el Maresme existeix. Hi ha un caràcter maresmenc, que valora la bona vida, el viure bé. Un caràcter amable, moldejat a còpia de segles per les tranquil.les ones del mar. Però que no renuncia a res, ni als nostres orígens ni tampoc a la gran ciutat.
* Article publicat al diari El Punt.
L'Albert em va fer conèixer persones magnífiques que no havia vist mai i reconèixer espais trepitjats però no compresos. A l'antiga biblioteca de Can Manent de Premià de Mar, per exemple, em va explicar com va conèixer el seu antic responsable, en Martí Rosselló, el propietari d'aquesta 'Galeria' maresmenca fins la seva mort. En Calls em va fer entendre que les identitats són canviants i que es construeixen en el dia a dia; al Maresme també. Sentir-se d'un lloc és una decisió que cadascú pren només si vol. De tot plegat, de tots aquests aprenentatges, n'hem fet una minisèrie que aquest dilluns s'estrena a M1TV, la televisió pública comarcal.
Avui passejo per Premià de Mar i mentre veig la gent esmorzant a la Gran Via penso que sí, que el Maresme existeix. Hi ha un caràcter maresmenc, que valora la bona vida, el viure bé. Un caràcter amable, moldejat a còpia de segles per les tranquil.les ones del mar. Però que no renuncia a res, ni als nostres orígens ni tampoc a la gran ciutat.
* Article publicat al diari El Punt.
Comentaris