dimecres, de novembre 09, 2011

“165 Regent Street vol explicar una història humana captivadora”

L'Òscar Fernández i en Jordi Rovira, en una imatge captada fa pocs dies.

En el número de novembre de la revista El Públic, hi figura aquesta entrevista a l'Òscar Fernández i a en Jordi Rovira. El primer comunicador audiovisual i professor de so en una escola de Formació Professional, que desconeixia pràcticament per complet el món casteller fins fa tres mesos, i el segon periodista i membre dels Capgrossos de Mataró des de pràcticament els inicis de la colla. Els dos són els codirectors del documental 165 Regent Street, al voltant dels quinze anys de l'entitat, que des de Clack hem produït i que s'estrena el 15 de novembre al Teatre Monumental de Mataró.

Què ha suposat, per vosaltres, codirigir aquest documental?

Òscar Fernández: Codirigir el documental de Capgrossos ha suposat per a mi una gran responsabilitat per dur a la pantalla una història humana captivadora. A banda, m'ha donat la oportunitat de treballar amb un equip de professionals increïble i que han posat tot el seu talent al servei del documental. Per últim, he pogut posar en pràctica tota una sèrie de plantejaments audiovisuals que feia temps que volia veure en pantalla.

Jordi Rovira: El documental ha estat una experiència molt interessant i força curiosa, perquè en el fons estava parlant d'uns fets que vaig viure de ben a prop com a casteller i que ara, anys després, analitzo com a periodista. És com un desdoblament de la personalitat que té la seva gràcia. Ha estat emocionant poder parlar amb unes quaranta persones dels inicis de la colla, dels moments d'èxits, del sentiment d'estar fent història amb un col·lectiu de gent fantàstic, del pitjor tràngol que ha passat la colla com és la mort de la Mariona i, després, de la recuperació anímica que culmina, anys després amb la torre de nou amb folre i manilles.


Expliqueu-nos alguna anècdota viscuda durant el rodatge.

Jordi Rovira: Quan vàrem anar a Londres a gravar unes escenes amb l'equip i dos membres de la colla (en Carles Guanyabens i en Xevi Castellví). Era un cap de setmana intens on vam treballar de valent. Resulta, però, que per un error meu (no vaig canviar l'hora del meu mòbil) els vaig fer llevar a tots una hora abans del previst per anar a gravar (a les cinc del matí!). Alguns no m'ho perdonaran mai, però la veritat és que ens va permetre gravar escenes amb un silenci que no hauria estat possible més tard…

Òscar: Tot just arribats a Londres, vam intentar gravar a Regent Street. Com que plovia a bots i barrals, vam haver d'improvisar uns protectors de plàstic per les càmeres amb unes bosses que dúiem. Per poder-los fixar amb tranquil·litat, vam entrar a una botiga de roba on un dels dependents ens va preguntar amb ironia si treballàvem per la BBC.