A finals de la setmana passada coneixíem la notícia de la desaparició del segon canal de la televisió comarcal, m2tv, probablement abans que acabi l’any. Era una mort més o menys anunciada, en el context actual de greus dificultats econòmiques pels ajuntaments. El Consorci Teledigital Maresme Nord, ens promotor del canal, s’havia constituït l’abril de 2007 pels municipis de Calella, Arenys de Munt, Tordera i Canet de Mar i el Consell Comarcal del Maresme sota l’empara de l’alcalde republicà del municipi, Josep Basart, més en clau política que no d’estricta necessitat comunicativa. Els Ajuntaments de Pineda de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Sant Cebrià de Vallalta s’hi van adherir el 2009. Ara podria ser que alguns d’aquests municipis passessin a formar part del Consorci Digital Mataró-Maresme i reforcessin un projecte que va prenent terreny i presència ciutadana des de l’arribada de Joan Catà com a màxim responsable del canal. La mort d’m2tv, doncs, podria propiciar acabar sent clau per a la supervivència de l’altre canal públic de la comarca –m1tv- que sembla que el nou govern de CiU a Mataró finalment ha admès com a element d’utilitat pública malgrat haver estat una aposta molt decidida de l’anterior batlle Joan Antoni Baron. Una aposta que, havent aparegut com a alternativa pública a la llavors encara existent i privada Televisió de Mataró, va ser durament criticada pels actuals màxims responsables de l’Ajuntament. Seria bo que, finalment, els grans ajuntaments de la comarca, ara tots en mans de CiU excepte Pineda de Mar (Javi Amor, PSC), posessin fil a l’agulla i consolidessin un canal de televisió que expliqui la comarca en la seva totalitat i a partir de les singularitats de cada zona. I si hi ha més hi ha una competència privada de qualitat, millor que millor. Enllaçant una cosa amb l’altre, aquests dies també penso en l’aniversari d’una publicació ja desapareguda. Sembla que ningú se’n recordi i em sap greu. Parlo del Mataró Report, la revista mensual gratuïta i a tot color que, editada des de Capgròs per Mateu Ros, sota la direcció de Francesc Castanyer i amb Montse Baraza primer i després Pilar García com a caps de redacció, va explicar la capital del Maresme des del novembre de 1996 –portada de la Via Europa a punt d’estrenar- i fins el 2006, durant deu anys. Posteriorment es reconvertiria en Report Maresme, amb una perspectiva diferent respecte els continguts. El “Rèport”, com l’anomenàvem familiarment els que hi participàvem, havia pres el relleu el 1996 a la Revista de Mataró, hereva al seu torn del Mataróescrit i de El Maresme. Em venen al cap diverses reportatges que vaig publicar-hi i mil anècdotes respecte l’elaboració dels continguts, bronques incloses de les autoritats locals.
I tot això a què ve? Doncs tot i que soni corporativista que un periodista defensi la necessitat de l’existència dels mitjans de comunicació avui en dia, penso –humilment- que aquests segueixen sent essencials. Digitals o en paper, distribuïts gratuïtament o de pagament, audiovisuals o en text... segueixen sent útils i necessaris. Perquè el món cada cop es revela més complex i necessitem que algú ens el segueixi ordenant -no hi crec en el Twitter o en Facebook com a ordenador del món; aquí no hi ha periodistes que jerarquitizin, ordenin ni destaquin-. I, més a prop de casa, perquè seguim necessitant algú que no ens faci perdre l’oremus local en aquesta magma d’informació global.
Comentaris