[Valors] Unint forces amb editorial Proteus*
Valors és una iniciativa de l’àmbit de la comunicació que, inicialment plasmada en format revista i posteriorment ampliant-ne els formats a l’àmbit d’Internet, la ràdio i la televisió, es dedica a promoure la reflexió al voltant de les coses importants, a la vida, de les coses que importen, a partir del prisma dels valors humans universals. És una revista propositiva, que busca mullar-se, no quedar-se en la mera descripció de com és el món. I que vol assenyalar també aquelles iniciatives, aquelles persones que treballen ja en aquest àmbit dels valors humans. Vol fer emergir totes aquelles accions en positius, a favor dels Drets Humans i d’aquests valors ètics universals, que es couen al nostre país des de fa molts i molts anys.
Ens sentim cridats a aquesta tasca, per tant. Atorgant avui aquest guardó en el marc dels Premis Proteus volem fer saber que a partir d’ara les dues iniciatives sumaran tan com puguin: unim forces amb aquesta magnífica editorial liderada per l’amic Miquel Osset. Ja ho fem, des del mes de setembre, amb l’edició conjunta d’un programa setmanal a Ràdio Estel, Valors a peu de carrer, que presenta Elena Canseco. I ho fem avui amb aquests premis. En el futur també amb tantes iniciatives com sigui possible. La crisi, sortosament, ens ha fet coincidir amb Proteus: hem vist que les coincidències entre Valors i aquesta editorial eren tantes que no hi havia més sortida que posar-nos a col•laborar. Benvinguda la crisi si permet aliances com aquesta.
Dit això, anunciar-vos que el premi Valors a tota una trajectòria és per la religiosa teresiana Maria Victòria Molins.
Quan vam anunciar a Victòria Molins que li havíem concedit aquest Premi honorífic a la seva trajectòria la seva resposta va ser: “Jo què mereixo? Només faig el que és la meva crida. Bé, serà cosa de Déu, no meva”. I és que Victòria Molins és una dona que no busca reconeixements ni agraïments, però es mereix ambdues coses. Un viatge a Nicaragua li va canviar la vida, i com que no podia anar al Tercer Món va optar pel Quart: concretament pel Raval de Barcelona. Des de fa quinze anys viu en aquest barri amb tres germanes més de la seva Congregació, la Companyia de Santa Teresa de Jesús. Encara que ja supera la setantena, la seva activitat és impressionant: visita diversos cop setmana diferents centres penitenciaris, participa des de la seva fundació a l’Associació Cintra, un col•legi per alumnes amb greu desestructuració familiar; fa tallers de teatre a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, i visita Itaca, un pis d’acollida per a extoxicòmans que volen reincorporar-se a la societat. I encara té temps per escriure. Per nosaltres és honor concedir aquest premi a una dona que va decidir, com ella diu, dedicar-se “al mal lladre, perquè del bo ja se n’encarreguen altres”.
* Discurs que he pronunciat avui al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres en l'acte d'entrega dels Premis de l'Editorial Proteus als quals Valors en sumem des d'enguany amb el lliurament d'un guardó titulat Premi Valors a tota una trajectòria.
Ens sentim cridats a aquesta tasca, per tant. Atorgant avui aquest guardó en el marc dels Premis Proteus volem fer saber que a partir d’ara les dues iniciatives sumaran tan com puguin: unim forces amb aquesta magnífica editorial liderada per l’amic Miquel Osset. Ja ho fem, des del mes de setembre, amb l’edició conjunta d’un programa setmanal a Ràdio Estel, Valors a peu de carrer, que presenta Elena Canseco. I ho fem avui amb aquests premis. En el futur també amb tantes iniciatives com sigui possible. La crisi, sortosament, ens ha fet coincidir amb Proteus: hem vist que les coincidències entre Valors i aquesta editorial eren tantes que no hi havia més sortida que posar-nos a col•laborar. Benvinguda la crisi si permet aliances com aquesta.
Dit això, anunciar-vos que el premi Valors a tota una trajectòria és per la religiosa teresiana Maria Victòria Molins.
Quan vam anunciar a Victòria Molins que li havíem concedit aquest Premi honorífic a la seva trajectòria la seva resposta va ser: “Jo què mereixo? Només faig el que és la meva crida. Bé, serà cosa de Déu, no meva”. I és que Victòria Molins és una dona que no busca reconeixements ni agraïments, però es mereix ambdues coses. Un viatge a Nicaragua li va canviar la vida, i com que no podia anar al Tercer Món va optar pel Quart: concretament pel Raval de Barcelona. Des de fa quinze anys viu en aquest barri amb tres germanes més de la seva Congregació, la Companyia de Santa Teresa de Jesús. Encara que ja supera la setantena, la seva activitat és impressionant: visita diversos cop setmana diferents centres penitenciaris, participa des de la seva fundació a l’Associació Cintra, un col•legi per alumnes amb greu desestructuració familiar; fa tallers de teatre a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, i visita Itaca, un pis d’acollida per a extoxicòmans que volen reincorporar-se a la societat. I encara té temps per escriure. Per nosaltres és honor concedir aquest premi a una dona que va decidir, com ella diu, dedicar-se “al mal lladre, perquè del bo ja se n’encarreguen altres”.
* Discurs que he pronunciat avui al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres en l'acte d'entrega dels Premis de l'Editorial Proteus als quals Valors en sumem des d'enguany amb el lliurament d'un guardó titulat Premi Valors a tota una trajectòria.
Comentaris