divendres, de desembre 16, 2011

Victòria Molins, quina dona!


La religiosa Viqui Molins retrata per a CatalunyaReligio.cat un cas d'una família afectada greument per la crisi econòmica, al barri del Raval, on viu ella.

Vaig conèixer Viqui Molins per intermediació del mataroní Toni Codina, un d'aquells homes que un dia també mereixeran un homenatge per la tenacitat amb què han exercit les diverses tasques en què ha estat involucrat. Li va demanar, en nom de la revista Valors, uns quants articles perquè ens situés en les problemàtiques del moment del Quart Món, que no desapareix mai.

Al cap d'uns mesos, el meu director a CatalunyaReligio.cat, Jordi Llisterri, em va dir de proposar-li a la Victòria que protagonitzés un dels vídeoblocs que obríem. Dit i fet, ja n'hem gravat més d'una quinzena amb bons resultats d'audiència: la convicció, la fermesa i la sensibilitat amb què s'expressa a càmera són espectaculars.

La Victòria és una religiosa teresiana que s'ha dedicat tota la vida al món de l'exclusió social. Ha fet i fa moltes coses, però el que més m'interessa ressaltar és com les fa, el sentit que hi dóna: total entrega, total generositat... i tot des de la bonhomia, des de la profunda simpatia, des del goig profund. És per això, entre altres coses, que finalment des de Valors i l'Editorial Proteus vam decidir donar-li el primer premi Valors a tota una trajectòria, entregat dins dels premis Proteus impulsats per l'editorial de l'amic Miquel Osset.

Dilluns ens vam trobar una mica abans de l'entrega del premi, amb la Victòria. Lluny d'estar nerviosa, se la notava totalmen tranquil·la, sense haver de demostrar res a ningú. La seva intervenció dalt l'escenari va ser magnífica. Crec que tots els assistents es van quedar garratibats a la cadira quan va començar el discurs dient: "Aquest noi que vèieu a la foto, ja no hi és, ha mort de SIDA".

Avui, després de gravar una nova remesa de vídeos per CatalunyaReligio.cat fets al balcó de l'habitatge, amb els habitants del barri veient-se de fons, surto d'aquella casa del carrer de la Cera amb l'absolut convenciment que, especialment pels creients, la capacitat d'estimar i ser generós amb els altres és inabastable, ingovernable, inconcebible; magnífica. I amb una íntima satisfacció dins del cor per haver pogut conèixer aquesta dona de vida colossal que és Victòria Molins.