El meu inventari del 2011

Vídeo de la inauguració de El Públic, el 30 de setembre passat.

Tots, poc o molt, fem balanç quan arriba el final de l'any o en comença un de nou. També ho acabem fent a principi de curs, perquè és inevitable fer un exercici de perspectiva, posar-se meta i conjurar-se per a complir-les. Potser, per tant, a final de l'any, es fa una valoració en clau de prospectiva. I penso que va bé perquè serveix per dibuixar el que s'ha fet al llarg de l'any, durant el qual he fet 212 entrades en aquest bloc, que intento actualitzar de dilluns a dissabte.

Igual que l'any passat, divideixo el meu inventari en la part freelance, en la part de copromotor de la productora audiovisual Clack i com a codirector de la revista Valors.

Com a freelance, he mantingut les meves col·laboracions al diari El Punt, a partir del 31 de juliol El Punt Avui [aquí en trobareu un reguitzell], a CatalunyaReligió.cat enregistrant els vídeoblocs de Francesc Torralba, Viqui Molins i Octavi Fullat al canal Veure la fe [aquí], els retrats de cristians anònims a la secció A la intempèrie de la revista Foc Nou [aquí una bona colla] i el bloc d'anàlisi polític local LaRiera48, en els primers mesos de l'any a MataróNotícies.cat i amb una versió mensual al mensual Tribuna Maresme, a banda de la seva publicació en aquest bloc [aquí]. El mes de gener, singularment, vaig viatjar com a periodista incrustat a l'expedició que l'ONG Epma Solidària va fer a Nicaragua, concretament a Estelí, publicant cròniques i articles a Mataró Ràdio, reportatge a Capgròs [aquí] i El Tot Mataró i un reportatge més aprofundit, sobre la situació política a Nicaragua, al setmanari Presència [aquí].

Amb Clack [web] hem assumit reptes molt importants aquest any, que ens han consolidat com la productora audiovisual de referència al territori. Ha estat l'any més important de la productora sense cap mena de dubte, durant el qual s'han visualitzat projectes preparats a consciència sobretot durant el 2010, entre els quals destaquen el pas del projecte multiplataforma Diaridelamusica.com [web] a nivell de tot Catalunya a través de la Xarxa de Televisions Locals -i l'obertura de tres noves edicions territorials al nostre diari digital-, la minisèrie Nosaltres, els maresmencs [web] en col·laboració amb el nostre estimat Albert Calls i la gent de Claraboia; la pel·lícula de Les Santes Santes15! [web] dirigida per Eloi Aymerich, el documental sobre els Capgrossos de Mataró 165 Regent Street [web] i l'obertura de l'espai cultural El Públic [web]. Amb El Públic [web], en només tres mesos, hem consolidat un espai cultural de referència al centre de la ciutat -amb una programació mensual humil però alhora ambiciosa-, que serà seu també del cicle Músiques Tranquil·les el 2012, per citar un exemple.

Com a Valors, la tercera pota de la meva vida, ha estat l'any en què s'ha vist el desplegament televisiu del projecte, a través de la sèrie Valors.tv emesa a la xarxa de televisions, ja desapareguda, Comunicàlia [veure'n aquí el capítol 1, la resta són al youtube de Valors]. I hem renovat la revista de dalt a baix, de la mà del dissenyador gràfic Manuel Cuyàs, amb una aposta molt forta tan per les formes com pels continguts. Ara toca renovar la web, una versió de la qual també s'ha estrenat abans d'acabar l'any. També durant aquest any hem dut a terme bona part del cicle Economia i valors a Tecnocampus Mataró-Maresme [aquí conferència Joan Antoni Melé], la IV Jornada Valors i Compromís parlant sobre la comunicació [vídeo resum] o la conferència de Javier Elzo sobre Els valors dels catalans [aquí]. Un any també en què hem decidit unir forces amb l'editorial d'ètica Proteus, amb qui ja estem fent el programa de ràdio Valors a peu de carrer [podcast], que fins el juny passat fèiem en solitari a Ràdio Estel, i qui ens ha permès formar part dels premis homònims.

Bé, si 2010 va ser un any intens per començar una nova vida en què jo em plantava per mi mateix, el 2011 ha estat encara molt més intens, especialment el tercer trimestre. Un any per recordar perquè ens ha enrobustit i ens ha fet una mica més savis i feliços, perquè al capdavall hem confirmat que, gairebé sempre, voler és poder.