A la fresca

L'estiu té coses molt dolentes, com per exemple la calor que ha fet aquesta tarda de diumenge, però també en té de magnífiques, com les nits a la fresca i a la vora del mar. Dijous ja vaig passat la nit -i la matinada, i el matí- prop del mar, però ahir dissabte al vespre la cosa va ser encara més plaent.
Érem en una petita cala de Sant Pol de Mar, poble on no havia estat mai, a quatre metres del mar -sentint per tant el vaivé de les onades- i escoltant la banda de tiet d'en X.C., de sons ben mediterranis. Va ser simplement fantàstic: música per diggerir, assumir, relativitzar, pensar, submergir-se, endinsar-se... amb els peus tocant la sorra i una bona beguda a les mans.
Després encara vam tenir temps de completar la nit passejant per Canet de Mar -on tp havia estat mai-, que estava de festa i de fruir d'una estona més del tranquil i fresc vespre que teníem ahir.

Comentaris

Anònim ha dit…
De vegades ens anem al cul del món però no coneixem en absolut el que tenim al costat. No hi ha com ser cosmopolita...
Maria Carme Maltas ha dit…
Quan erats petitet ja t'havies banyat a la platga de Canet algunes vegades. Va ser la teva primera experiència de camping...

Entrades populars