M'agrada la tele
Avui al vespre m'ho he passat pipa mirant la tele. I l'he mirat estona, eh? Com tres hores, pràcticament, acomplint la mitjana dels televidents espanyols (cosa que avui hem comentat a la redacció de Capgròs, que és un autèntic fòrum de debats, conyes i idees).
Primer he mirat el Telenotícies, per sobre, mentre feia el sopar, després m'he entretingut força mirant Ventdelplà -suposo que la ficció televisiva ens permet d'alguna manera viure coses que ara mateix no són possibles, per exemple-. Després apassionant debat a l'Àgora sobre el manifest dels intel·lectuals sobre la necessitat que neixi un nou partit no nacionalista català a casa nostra -és curiós però he trobat arguments en tots els participants; en uns més que en d'altres, també es cert-. I per acabar-ho d'adobar la Mònica Terribas entrevista al sempre suggerent Josep Piqué. Una entrevista no d'antologia però certament interessant.
I després diuen que la tele és una merda...
Primer he mirat el Telenotícies, per sobre, mentre feia el sopar, després m'he entretingut força mirant Ventdelplà -suposo que la ficció televisiva ens permet d'alguna manera viure coses que ara mateix no són possibles, per exemple-. Després apassionant debat a l'Àgora sobre el manifest dels intel·lectuals sobre la necessitat que neixi un nou partit no nacionalista català a casa nostra -és curiós però he trobat arguments en tots els participants; en uns més que en d'altres, també es cert-. I per acabar-ho d'adobar la Mònica Terribas entrevista al sempre suggerent Josep Piqué. Una entrevista no d'antologia però certament interessant.
I després diuen que la tele és una merda...
Comentaris