Yuri

Aquest post no ve a "cuentu" de res i ve a "cuentu" de tot (potser d'esperar les vacances).

Era inicis d'agost, em sembla, l'any 2000 i estàvem a la terminal d'autobusos de Tegucigalpa, la capital d'Honduras. Estàvem: F.A., J.F. i un servidor. Veníem d'una llarga i apassionant ruta des de México D.F. fins a aquesta caòtica i torturada ciutat centramericana. I ara ens disposàvem a refer el camí, tot i que sense passar exactament pel mateix lloc -de baixada havíem passat per la costa atlàntica, ara aniríem justament pel cantó del Pacífic-.
Tot i que si no m'equivoco havíem tingut un pitote impressionat per aconseguir el "pisto" (els calers) per poder pagar els bitllets, al final vam arribar a la terminal i pràcticament ens va sobrar temps. I diria que, en la cursa cap al neoliberalisme que ja llavors havíem començat -sense saber-ho- vam aprofitar per anar a buscar unes hamburgueses en un McDonald's o succedani...
Bé, la qüestió. Quan tornem a la terminal ens trobem amb un paio, en Yuri Reyes, amb el qual havíem coincidit la nit abans en un centre comercial -nosaltres anàvem amb tot un grup que portava la M. F. i resulta que ell també hi anava-. Total, que com q ens teníem vistos, ens vam posar a parlar amb ell de seguida. Tampoc sabria recordar exactament com era, però diria que tenia la pell fosca, els cabells rinxolats i també força negres...
En F. -i jo, per això ens vam fer amics- en aquella època estàvem més obsessionats encara q ara per la política. Amb el temps vam aprendre a diversificar les nostres converses i hi vam afegir les noies, però llavors encara no teníem aquest costum. Bé, el fet és que quan començàvem a parlar amb qualsevol persona del país, trigàvem entre dos i tres minuts a acabar-li preguntant per la situació política del moment. I, a la que en F. li va haver fet dos preguntes a aquest tiu, en Yuri li diu "Es que estuve luchando varios años en el Frente Farubundo Martí de Liberación Nacional y no me gusta mucho hablar de esto". Collons! Havíem posat una mica la pota.
Bé, al final jo i en J.F. vam anar a parar a un autobús i a en F. li va tocar compartir el viatge en el mateix vehicle que en Yuri, durant el qual em sembla que el va intentar convèncer sense èxits de les virtuts del mercat -en F. ja era d'esquerres però també començava a transitar pels camins de l'heterodòxia-. Recordo que jo m'estava llegint la biografia d'Alfonso Comín i quan vam travessar la frontera salvadorenya vaig baixar i li vaig anar a preguntar al nostre nou amic si el coneixia i tot el rotllo de que "el cristianisme i l'esquerra són dos moviments que coincideixen en la recerca de l'alliberament de l'home" (en definició així de manual).
Suposo que entre els rotllos que li vam fotre en F. i jo i davant la falta d'expectatives que teníem per aquella nit, quan vam arribar a San Salvador el tiu va decidir convidar-nos a sopar en un restaurant i a dormir a casa seva. Va ser una nit màgica. Bevent cervesa -la primera Coronita, diria- mente a fora plovia bastant i menjant una carn que vam trobar exquisita -potser per contrast, havíem menjat força malament els dies anteriors-. I allà, asseguts, el tiu ens va relatar una història que ens va deixar glaçats: la història de com havia militat en aquesta guerrilla i de perquè s'hi havia afiliat. Cada paraula era una sopresa, una imatge, un pensament nou, un redescobrir-ho tot de dalt a abix.
Suposo que aquell dia vam aprendre que les circumstàncies són les que són a cada lloc i a cada moment i que, com a mínim, cal respectar-les i no jutjar-les únicament des del nostre punt de vista. Però això si, va ser un vespre genial.