Yuri

Aquest post no ve a "cuentu" de res i ve a "cuentu" de tot (potser d'esperar les vacances).

Era inicis d'agost, em sembla, l'any 2000 i estàvem a la terminal d'autobusos de Tegucigalpa, la capital d'Honduras. Estàvem: F.A., J.F. i un servidor. Veníem d'una llarga i apassionant ruta des de México D.F. fins a aquesta caòtica i torturada ciutat centramericana. I ara ens disposàvem a refer el camí, tot i que sense passar exactament pel mateix lloc -de baixada havíem passat per la costa atlàntica, ara aniríem justament pel cantó del Pacífic-.
Tot i que si no m'equivoco havíem tingut un pitote impressionat per aconseguir el "pisto" (els calers) per poder pagar els bitllets, al final vam arribar a la terminal i pràcticament ens va sobrar temps. I diria que, en la cursa cap al neoliberalisme que ja llavors havíem començat -sense saber-ho- vam aprofitar per anar a buscar unes hamburgueses en un McDonald's o succedani...
Bé, la qüestió. Quan tornem a la terminal ens trobem amb un paio, en Yuri Reyes, amb el qual havíem coincidit la nit abans en un centre comercial -nosaltres anàvem amb tot un grup que portava la M. F. i resulta que ell també hi anava-. Total, que com q ens teníem vistos, ens vam posar a parlar amb ell de seguida. Tampoc sabria recordar exactament com era, però diria que tenia la pell fosca, els cabells rinxolats i també força negres...
En F. -i jo, per això ens vam fer amics- en aquella època estàvem més obsessionats encara q ara per la política. Amb el temps vam aprendre a diversificar les nostres converses i hi vam afegir les noies, però llavors encara no teníem aquest costum. Bé, el fet és que quan començàvem a parlar amb qualsevol persona del país, trigàvem entre dos i tres minuts a acabar-li preguntant per la situació política del moment. I, a la que en F. li va haver fet dos preguntes a aquest tiu, en Yuri li diu "Es que estuve luchando varios años en el Frente Farubundo Martí de Liberación Nacional y no me gusta mucho hablar de esto". Collons! Havíem posat una mica la pota.
Bé, al final jo i en J.F. vam anar a parar a un autobús i a en F. li va tocar compartir el viatge en el mateix vehicle que en Yuri, durant el qual em sembla que el va intentar convèncer sense èxits de les virtuts del mercat -en F. ja era d'esquerres però també començava a transitar pels camins de l'heterodòxia-. Recordo que jo m'estava llegint la biografia d'Alfonso Comín i quan vam travessar la frontera salvadorenya vaig baixar i li vaig anar a preguntar al nostre nou amic si el coneixia i tot el rotllo de que "el cristianisme i l'esquerra són dos moviments que coincideixen en la recerca de l'alliberament de l'home" (en definició així de manual).
Suposo que entre els rotllos que li vam fotre en F. i jo i davant la falta d'expectatives que teníem per aquella nit, quan vam arribar a San Salvador el tiu va decidir convidar-nos a sopar en un restaurant i a dormir a casa seva. Va ser una nit màgica. Bevent cervesa -la primera Coronita, diria- mente a fora plovia bastant i menjant una carn que vam trobar exquisita -potser per contrast, havíem menjat força malament els dies anteriors-. I allà, asseguts, el tiu ens va relatar una història que ens va deixar glaçats: la història de com havia militat en aquesta guerrilla i de perquè s'hi havia afiliat. Cada paraula era una sopresa, una imatge, un pensament nou, un redescobrir-ho tot de dalt a abix.
Suposo que aquell dia vam aprendre que les circumstàncies són les que són a cada lloc i a cada moment i que, com a mínim, cal respectar-les i no jutjar-les únicament des del nostre punt de vista. Però això si, va ser un vespre genial.

Comentaris

Cesc Amat ha dit…
Je, je... Osti que bo. Podries afegir aquella mena de poema-canco que vam fer no ? Be, aixo que volia 'convencer de les virtuts del mercat'... res de res home ! El que volia si un cas es que m'expliques coses.

Si que l'hi vaig regalar, pero, el llibre "El Rey Desnudo" del Luis de Sebastian. Al Yuri li sonava perque el Luis de Sebastian havia estat a la Universidad Centro Americana del Salvador. I el Luis de Sebastian mes aviat es 'critic amb les virtuts del mercat'... :-)

Aquesta historia, pero, no comenca aqui... comenca amb una xerrada de fa encara mes anys, potser 6 o 7, que va fer en Comin a Sant Josep a Mataro. Recordo que llavors va sortir el nom de Luis de Sebastian com a 'economista critic' i mes tard em vaig apuntar a fer un curs amb ell a Cristianisme i Justicia.

I aquesta historia, pero, tampoc acaba aqui... perque d'aqui menys d'un mes, l'Elena se'n va a fer una estada a la UCA al Salvador organitzada per la Universitat Ramon Llull.
joansalicru ha dit…
Bé, el post pretenia fer-te riure, així que em sembla q ho he aconseguit!
Ja no recordava si el volies convèncer o no però en tot cas he fet allò d'alterar la realitat per efectes dramàtics!
així l'elena se n'hi envà d'excursió, amb aquests comunistes? que vigili!

Entrades populars