Gustavo
Aquest dijous vaig tenir la sort de conèixer Gustavo Díaz Sosa, el guanyador del primer premi de pintura Torres Garcia-Ciutat de Mataró. És un noi de 21 anys, cubà però actualment resident a Sant Sebastià, a Euskadi, un lloc on diu sentir-se absolutament a gust. Dic que vaig tenir la sort de conèixer-lo perquè em va semblar algú realment afable, senzill, humil -i això que el darrer any ha guanyat 48 premis!- i un artista de cap a peus, d'una gran espiritualitat.
A l'inici de l'acte jo el vaig anar a saludar per anunciar-li que al cap d'una estona comptés que li faríem una foto davant l'obra guanyadora a l'exposició que s'ha instal·lat a la sala d'exposicions de Caixa Laietana a la plaça de Santa Anna amb els quaranta treballs finalistes del premi. Que no se'ns descuidés, vaja. Ell no em coneixia, és clar, però jo l'havia vist en la fotografia que ens havia enviat per mail. I em va fer gràcia perquè estava allà com si la cosa no anés amb ell. Em jgo un pèsol que si haguéssim fet una enquesta entre els assistents no crec que ningú hagués endevinat que ell era el guanyador.
Acabat l'acte i inaugurada l'exposició -durant la qual ell estava més pendent de mirar la resta de les obres finalistes que no pas de saludar les desenes de persones que se li acostaven- vam poder finalment fer l'entrevista amb una mica de calma. Va ser una agradable conversa, tot i que vam acabar-la fent de camí cap al restaurant Al punt de sal, on anaven a sopar organitzadors de Sant Lluc -una felicitació a tots ells- i el guanyador. Ens vam acomiadar a la porta del restaurant, ell excusant-se per haver-me fet esperar tanta estona i jo agraint-li haver-lo conegut. I amb la promesa de visitar casa seva, a Cuba, aquest proper mes d'agost.
Quan tornava a casa era tard (molt més del que preveia) però estava satisfet. Content d'haver conegut un maravellós cubà que ara ja serà una mica ciutadà mataroní. Com Torres Garcia, vaja. I content de dedicar-me a aquest ofici!
A l'inici de l'acte jo el vaig anar a saludar per anunciar-li que al cap d'una estona comptés que li faríem una foto davant l'obra guanyadora a l'exposició que s'ha instal·lat a la sala d'exposicions de Caixa Laietana a la plaça de Santa Anna amb els quaranta treballs finalistes del premi. Que no se'ns descuidés, vaja. Ell no em coneixia, és clar, però jo l'havia vist en la fotografia que ens havia enviat per mail. I em va fer gràcia perquè estava allà com si la cosa no anés amb ell. Em jgo un pèsol que si haguéssim fet una enquesta entre els assistents no crec que ningú hagués endevinat que ell era el guanyador.
Acabat l'acte i inaugurada l'exposició -durant la qual ell estava més pendent de mirar la resta de les obres finalistes que no pas de saludar les desenes de persones que se li acostaven- vam poder finalment fer l'entrevista amb una mica de calma. Va ser una agradable conversa, tot i que vam acabar-la fent de camí cap al restaurant Al punt de sal, on anaven a sopar organitzadors de Sant Lluc -una felicitació a tots ells- i el guanyador. Ens vam acomiadar a la porta del restaurant, ell excusant-se per haver-me fet esperar tanta estona i jo agraint-li haver-lo conegut. I amb la promesa de visitar casa seva, a Cuba, aquest proper mes d'agost.
Quan tornava a casa era tard (molt més del que preveia) però estava satisfet. Content d'haver conegut un maravellós cubà que ara ja serà una mica ciutadà mataroní. Com Torres Garcia, vaja. I content de dedicar-me a aquest ofici!
Comentaris