Després de l'examen

Quan surts d'un examen acostuma a ser un moment alliberador. Bàsicament... perquè no hi ha res a fer. O has aprovat o has suspès, però ja no ho pots canviar. Això dóna pas, és cert, a una nova angoixa, que és saber la nota, però com que la cosa no és instantània... doncs ja vindrà, no?
Haver anat a l'examen, això si, té un gran avantatge, si és el primer cop. Ja saps quin tipus d'examen has de fer. Que si preguntes llargues, curtes o absolutament curtes. Que si vol que t'enrotllis o no. Que si és test. Això pel que fa al mètode. I després els continguts en sí (si, al final, al capdavall és el menys important).

1. Comparar el paper del capital estranger en el desenvolupament econòmic d'Espanya a la fase del "desarrollismo" (60-75) i a la fase post-adhesió a la UE (1986-2000).
Primer no tenia npi de què posar, era la pregunta de pensar, però al final almenys un punt segur que esgarrapo

2. a) Especificar en cas que sigui procedent com és la taxa de cobertura comercial del sector que vas estudiar. Assenyalar les fortaleses o febles que expliquin els resultats comercials internacionals i comparar amb un altre dels sectors estudiats.
això ho he fet bé segur

b) Representar gràficament els efectes d'un aranzel en els preus, importacions, consum intern i producció.
incapaç de fer això.

c) Des de l'adhesió d'Espanya a la UE, quins nivells d'integració s'han anat assolint?
ok

d) Caracterització de la Balança Comercial Espanyola i problemàtica que comporta a l'actualitat.
em podria inventar rotllos sobre moltes coses, però no d'això...

e) assenyalar la situació de l'atur als anys 80.
ok

f) assenyalar els criteris de Maastricht.
ok

g) Què són les economies d'escala?
diria que ok

CONCLUSIÓ: total, segons els càlculs pessimistes un 4, segons els optimistes un 5,5... Ai Déu meu...